L'Onze de Setembre del 2005 en aquest diari fèiem una enquesta en què demanàvem a cent personalitats d'àmbits diferents si pensaven que hi hauria nou Estatut, si creien que seria prou bo i si els satisfeia la manera com els partits estaven portant les negociacions. Responia l'arquebisbe de Barcelona, ara també cardenal, Lluís Martínez Sistach, el periodista Toni Soler i l'escriptor Matthew Tree... només són tres exemples. El resultat? La majoria veia amb optimis me la reforma de la carta catalana i, malgrat que no tenien clar si respondria a les expectatives, sí que coincidien que la millora del finançament era la clau del procés estatutari. Una clau que, a hores d'ara, continua sense girar i encara centrant el debat polític.

El 2005 s'estava en plena negociació de la carta catalana. El procés s'impulsava un any abans, i amb ell, els pronunciaments públics dels quals la Diada ha estat testimoni. Pasqual Maragall, el 2004, en el seu primer Onze de Setembre, ja demanava als partits i la societat fer un front comú per canviar la carta catalana i la Constitució, i un any després confiava en la «generositat patriòtica» de les forces per tirar endavant el procés. El 2006, en ple avançament electoral, reconeixia que el procés havia valgut «tots els sacrificis personals». I l'any passat, José Montilla estrenava l'Onze de Setembre apel·lant a la confiança davant de la crisi de les infraestructures. Ahir hi havia un altre titular.