dimecres, 10 de setembre de 2008
> Un rei destronat
La història de la vida del legítim hereu del regne de Navarra queda encara més enterbolida amb els resultats que es desprenen d'aquesta investigació. Si fins ara s'havia cregut equivocadament que al reial monestir de Santa Maria de Poblet hi descansaven les seves restes, ara ni tan sols se sap segur on són. No s'ha pogut fer justícia a la figura de Carles d'Aragó (Peñafiel, Castell, 1421 - Barcelona, 23 de setembre, 1461), fill primogènit de Joan II i de Blanca I de Navarra, i personatge de gran rellevància històrica que mai va poder ser rei perquè el seu pare li va usurpar el tron en morir la mare. Això passava l'any 1441, moment en què la seva vida queda marcada per una eterna rivalitat amb el pare. Va morir tísic l'any 1461 i se'l va arribar a considerar un sant en sorgir el rumor que les seves despulles feien miracles –del seu braç dret se'n va fer una relíquia–. Tot i això, les causes de la seva mort no són clares perquè entre el poble es deia que havia estat enverinat per la seva madrastra, Joana Enríquez. El seu cos restà a la catedral de Barcelona fins al 1472, moment en què va ser traslladat a Poblet per ordre del seu pare, Joan II. El 1854 es va traslladar a la catedral de Tarragona i no van retornar al monestir de Poblet fins al 1935. Va ser de les primeres restes reials que van tornar-hi.
|
