Abans, quan el món estava ordenat i al Palau de la Generalitat governava Jordi Pujol i a l'Ajuntament de l'altre cantó de la plaça ho feia Pasqual Maragall passava això quan arribava l'Onze de Setembre: Pujol programava un acte per dir que l'11 de setembre de 1714 va ser un drama i Maragall en programava un altre per dir que no n'hi va haver per tant. Jo recordo una conferència a l'ajuntament en què un historiador va arribar a dir que l'accés borbònic va ser una gran sort per a Catalunya. A la sortida, tothom buscava un monument a Felip V on anar a posar flors.

La conferència d'aquest any a l'ajuntament es titulava així, preparin-se: Els Jocs Olímpics a Barcelona el 1703: una lliçó per entendre el desastre de l'Onze de Setembre del 1714. No em diran que no té un eco maragallià. Però l'historiador triat aquest cop, Kenneth Brown, catedràtic d'hispàniques a la universitat canadenca de Calgary, no va relativitzar la jornada històrica sinó més aviat al contrari. El professor ha descobert que l'any 1703 una colla de nobles barcelonins austriacistes es reunien més o menys clandestinament a la torre de Bellesguard, a Sant Gervasi de Cassoles, per conspirar. I que aquests conspiradors s'esplaiaven representant o recitant una obreta que enaltia els valors dels Jocs Olímpics grecs. El conferenciant i professor ha estudiat l'obreta i, llegint-la molt entre línies, agafant-la una mica pels cabells, posant-hi un pensament d'anacronismes i fent un salt fins als Jocs del 92 per omplir, arriba a la conclusió que conté al·lusions a la resistència política i militar.

L'Ajuntament de Barcelona segueix conservant la tradició de celebrar la Diada d'una manera molt original, això sí que no se li pot negar.