Tortosa va tenir ahir un dia molt ennuvolat i més propi de la tardor, i la grisor del cel semblava que també enterbolia l'Ebre. Amb un matí molt fresc, només els més valents baixaven al riu per participar en la tradicional nedada popular entre la platja fluvial de Ferreries i l'embarcador del Club de Rem. Al final, una vintena de joves van travessar nedant el riu, mentre el públic s'ho mirava des de la barana del passeig de l'Ebre. «Abans de fer això, haurien d'haver netejat el riu!», lamentava un home que passejava amb la seua parella. A Tortosa hi ha l'opinió generalitzada que el riu ha funcionat massa anys com la gran claveguera de la ciutat, i que els tortosins fa molt poc que han deixat de viure d'esquena a l'Ebre.

La veritat és que és més ràpid travessar l'Ebre nedant que passar d'una banda a l'altra amb cotxe. Els nedadors van arribar amb una rapidesa extraordinària a l'embarcador del Club de Rem, on ja era tot a punt per a l'exhibició de vela llatina i per celebrar el pal ensabonat. Per evitar les queixes de les protectores d'animals no hi havia ànecs, però els guanyadors de les cucanyes sí que podien emportar-se un dels 200 melons de moro que omplien un remolc. Alguns s'enduien la síndria sense remullar-se, però la majoria van haver de recórrer el pal ensabonat o saltar a l'aigua per aconseguir el premi. A la primera línia de l'embarcador del Club de Rem no s'hi cabia.

Tampoc no s'hi cabia a les vuit del vespre, quan estava a punt de començar la primera edició de la Regata Senyera de Tortosa, que van disputar dotze muletes amb tripulants novells, que no havien remat fins ara, i que representaven els diferents barris i pobles del municipi. La muleta de l'EMD de Jesús, que s'havia imposat a les embarcacions de Sant Llàtzer i de Campredó en la tercera mànega, serà l'encarregada de custodiar la bandera de Tortosa durant tot l'any. Els jesusencs, que s'havien classificat amb el millor temps per a la final, es van imposar clarament a les muletes de l'Horta del Pimpí i del nucli antic. En canvi, fora de la final van quedar els remers del barri de la Simpàtica, que en la quarta mànega havien guanyat Bítem i Santa Clara.

Amb tot, la victòria de la muleta de l'EMD de Jesús, tot i que irrefutable al camp de regates, no va aconseguir evitar algun comentari suspicaç. En les quatre mànegues prèvies, van guanyar les quatre embarcacions que havien disputat la cursa pel primer carril, que era el més proper a la banda de Ferreries. En el cas de Jesús, va fer-ho després de remuntar una molt bona sortida de la muleta de Campredó, que havia aconseguit un lleuger avantatge. De fet, els jesusencs van aconseguir remuntar ja en la primera recta, i també van fer la virada en primer lloc. Va ser en aquesta mateixa mànega que la muleta de Campredó, intentant recuperar el terreny perdut, va perdre la direcció i va estar a punt de xocar amb la muleta de Sant Llàtzer, una situació que va provocar els crits d'esglai del públic. Els jesusencs, que havien aconseguit el millor temps en les mànegues prèvies, van poder elegir el carril per a la final. I com tothom esperava, la tripulació de Jesús va triar el primer carril. La muleta jesusenca va fer una gran sortida i ja no va deixar el primer lloc fins al final, superant la barca de l'Horta del Pimpí per gairebé una recta sencera.