Els pro nuclears s'esforcen a comparar les emissions del cicle de l'urani amb les que generen combustibles fòssils més contaminants com els derivats del petroli i el carbó. Fins i tot n'hi ha que qüestionen el balanç de les instal·lacions solars per l'alt consum energètic i la consegüent contaminació que, diuen, suposa la fabricació dels components de les plaques. En canvi, amb l'estudi Una aproximació a les emissions de CO2 del cicle de funcionament nuclear a partir de l'anàlisi d'Ascó II, TLN vol posar al descobert la «mentida d'una energia nuclear ecològica, com cínicament intenten presentar-la els seus defensors».

EL CAS D'ASCÓ II
TLN ha triat el grup II del complex nuclear d'Ascó «per la referència a la producció d'energia i al temps sobre el qual calia treballar» i perquè «els informes del Consell de Seguretat Nuclear i de l'Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica mostraven que Ascó II va tenir un funcionament força estable en el període 2001-2006, cosa que la va situar al marge de les desconnexions i aturades no programades que han caracteritzat el funcionament d'altres nuclears a Catalunya en el mateix període».

El treball s'ha dut a terme a partir de cinc premisses: s'ha considerat un cicle de funcionament a l'energia generada per una càrrega plena del reactor (75 tones de combustible); s'ha fet el càlcul en base a l'energia que es consumeix perquè es compleixin les condicions que fan possible el funcionament de la planta (extreure l'urani, transportar-lo, transformar-lo en combustible, traslladar els residus de baixa i mitjana activitat); s'ha seguit un «criteri de prudència» que defuig les «exageracions»; s'ha descartat abordar la totalitat del cicle de vida de la central (construcció i desmantellament) i la de la gestió dels residus d'alta activitat radioactiva; i s'han utilitzat dades públiques a l'abast de qualsevol internauta.

«Un dels objectius d'aquest treball és que qualsevol persona pugui fer-se una idea de les implicacions i la complexitat del problema, denunciant així les simplificacions barroeres de la propaganda nuclear», afirma TLN.

En aquest sentit l'estudi destaca les dificultats d'obtenir «dades exactes sobre aquells aspectes en què l'anàlisi només ha pogut fer servir dades aproximades». Pel «poc rigor en la informació al públic», per exemple, ha de descartar que una càrrega completa de combustible generi gairebé tant CO2 per quilowatt/hora com el que emet una central tèrmica de cicle combinat.

Les diferències entre les fonts utilitzades per l'estudi i altres condicionants també expliquen les diferències entre la hipòtesi més favorable i la que s'obté treballant amb altres variables com per exemple les tècniques de fabricació del combustible (per centrifugat o per difusió) i la procedència i riquesa de l'urani (Rússia, Canadà, Austràlia, Nigèria, Sud-àfrica, Namíbia o altres països).

HIPÒTESI MÉS FAVORABLE
Així, «en la hipòtesi més favorable basada en condicions ideals el funcionament de la central nuclear d'Ascó II amb una càrrega completa de combustible va generar un mínim» de gairebé mig milió de tones de CO2.». En el pitjor dels casos s'arribaria pràcticament al milió i mig.

TAXA DE RETORN ENERGÈTIC
El mateix passa amb els càlculs sobre l'energia generada per una càrrega de combustible, que donen valors d'entre 37.000 i 29.500 gigawatts/hora en funció de les fonts. TLN també destaca «l'absurd que implica, des de qualsevol punt de vista, prendre la taxa de retorn energètic (l'energia neta total) com a únic valor a l'hora de considerar una tecnologia de generació elèctrica.