Fa cinc anys, els autors es quedaven afònics demanant espai, en mil i un debats sobre l'estat teatral a Catalunya. Denunciaven que no tenien cabuda en les programacions del teatre públic i el comercial. I amb prou feines en les alternatives. La realitat s'ha capgirat. Des que el Versus i la Sala Beckett van coincidir fent un cicle de dramatúrgia catalana, fa un parell d'anys (una aposta que el públic no va penalitzar), els joves van guanyant espai, al costat de Shakespeare, Txèkhov i Mayorga.

Jordi Oriol presenta Ob-sessions a la Sala Beckett i té emparaulada una producció al Teatre Lliure. Jordi Casanovas en farà dues a la Villarroel. Carles Mallol entrarà pròximament al Versus i al Tantarantana amb nous textos i també participarà en una dramatúrgia a la Beckett. Josep Maria Miró, que aquests dies debuta al Tantarantana, també intervindrà en un assaig obert del Lliure. Pau Miró (Lleons) i Marc Rosich (dramatúrgia de Mort de dama)

Fins ara, les posades en escena d'un autor novell eren una prova que difícilment tenia segona part. Toni Casares, director de la Beckett, trenca aquesta tesi: l'autor que estrena a la sala, presumiblement, tindrà segones oportunitats. També patien el silenci els dramaturgs que ja no es podien etiquetar com a rabiosament joves. Si Josep Maria Benet i Jornet, Lluïsa Cunillé (El bordell al Lliure i dramatúrgies a la Sala Muntaner), Jordi Galceran (estrenarà Cancún al Borràs, pròximament) tenien una certa regularitat a les cartelleres, ara han aconseguit trobar un espai autors com ara Toni Cabré (Demà coneixeràs en Klein, al novembre al TGB), Mercè Sàrrias (Informe per a un policia violador, al juny al TNC) i Àngels Aymar (Trueta).