Si la llavor de Frankfurt ha donat fruits pel que fa a les traduccions, encara és difícil de quantificar; en tot cas sembla que ha funcionat com un revulsiu per als autors catalans: aquesta tardor es presenta especialment rica en novetats literàries. Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres? és la nova novel·la de Julià de Jòdar, que sortirà el 25 de setembre publicada per Proa. És un relat fragmentari de la vida contemporània, a través d'un narrador que indaga en els seus records per fer una mena de confessió autobiogràfica.

L'editor de Proa, Isidor Cònsul, publica Tractat de geografia, premi Marià Vayreda, que sortirà el 4 de setembre a Empúries, i Narcís Comadira treu Dies de França (Ara Llibres), «són dies de França; dies viscuts i narrats en i sobre aquella dolça França que viu en el meu imaginari i que guardo en el meu cor», diu l'autor.

Després d'un llarg silenci, l'escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís torna a les llibreries amb una novel·la apocalíptica Aiguafang, ambientada en una Barcelona opressiva i decadent.

Amb vista a l'octubre, Lolita Bosch publica una novel·la de to autobiogràfic La família del meu pare (Empúries) en què es barreja la reconciliació familiar amb la història de la ciutat.

De la seva banda, Francesc Puigpelat sembla que segueix les passes d'Eduardo Mendoza a La segona mort de Jesús de Nazaret (Proa).

El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, publica el seu primer llibre de versos, Moments feliços, un poemari de to intimista, i el poeta i escriptor barceloní Carles Torner, La núvia d'Europa, en què indaga en la seva implicació més cívica (Edicions 62).

Amb l'octubre arribarà, a més, la novel·la premiada amb el Sant Joan Caixa Sabadell, Cada castell i totes les ombres, de Baltasar Porcel (Edicions 62), de qui l'editorial recupera al setembre el clàssic Les pomes d'or, que estava exhaurit.

El novembre ve amb una pila de novetats sota el braç: Màrius Serra reviu el drama familiar de tenir un nen greument malalt a Quiet (20 de novembre, Empúries), mentre que el valencià Joan Francesc Mira tanca la trilogia iniciada amb Els treballs perduts (1989) a El professor d'història (Proa, 13 de novembre). El novel·lista de Saidí, Francesc Serés, s'estrena en teatre amb tres obres aplegades en un sol volum Llull, Muntaner, Roig (Quaderns Crema).

Després d'haver estat premiat per Casa de misericòrdia, Joan Margarit presenta poemari nou, Misteriosament feliç, (13 de novembre, Proa). De la seva banda, el crític literari Julià Guillamon publica El dia revolt (27 de novembre, Empúries), un assaig en què amplia les investigacions al voltant de la literatura catalana a l'exili.

Amb motiu del centenari del naixement de Mercè Rodoreda, Club Editor reedita alguns dels clàssics de l'autora, com ara La mort i al primavera, amb postfaci d'Arnau Pons, i, el més esperat, la correspondència que va mantenir amb l'editor i escriptor Joan Sales, les Cartes completes (1960-1983). Proa recupera Odisseu, la visió del clàssic d'Homer d'Agustí Bartra, del qual també es commemora el centenari del naixement. Per aquest motiu està prevista la visita del seu fill Roger Bartra (que viu a Mèxic) per a l'octubre.

En l'apartat de biografies, dietaris i memòries, aquesta tardor acapararan les lleixes de les llibreries: sortiran les Memòries d'un segle d'Or, de Joan Triadú (1921), un recorregut per la vida i l'obra d'aquest pedagog, escriptor, crític literari i activista cultural, personatge clau de la postguerra, publicades per Proa; el Dietari de l'advocat i polític català Amadeu Hurtado (Quaderns Crema); la segona part de les memòries de Josep M. Castellet amb el títol provisional d'Els escenaris de la memòria (Edicions 62) i Oda inacabada. Memòries, de Pasqual Maragall escrites en col·laboració amb el periodista Xavier Febrés (La Magrana).

Finalment, l'editorial La Campana espera fer soroll amb l'assaig La dictadura de la incompetència, de Xavier Roig, una mena de «veritat incòmoda» a la catalana.

AUSTER I BOYNE

Els addictes de l'escriptor japonès Haruki Murakami es fregaran les mans: apareix una nova traducció d'After dark (Empúries / Tusquets), i els lectors de l'hongarès Sándor Márai estaran de festa: Empúries en català i Salamandra en castellà treuen els seus Dietaris, fins ara introbables.

Aquest títol s'afegeix així a les diverses traduccions que estan duent a terme aquestes dues editorials per recuperar el llegat del pare de L'última trobada.

NOVETATS FRANCESES

CLÀSSICS

La Magrana publica En un mar de mort. El relat d'un fill, en què David Rieff ret homenatge a la seva mare, la novel·lista i assagista Susan Sontag, desapareguda el 2004. Rieff, a més, visitarà Barcelona per participar en la trobada internacional d'escriptors Kosmòpolis (del 22 al 26 d'octubre). Un altre dels autors que també hi assistirà és l'escriptor de Chicago David Eggers, de qui Empúries i Mondadori publiquen Què és el què.

Altres traduccions d'interès són les que ofereix Bromera: Altres colors, el primer llibre d'Orhan Pamuk després de rebre el premi Nobel de Literatura, i Els fills de la mitjanit. la novel·la amb què Salman Rushdie va guanyar el premi Man Booker, l'any 1981.

Per acabar, Una nit que no havia sortit la lluna (9 de setembre, Edicions 62 / Salamandra) de l'autor i cineasta xinès Dai Sijie, que es va a donar a conèixer amb Balzac i la petita modista xinesa, portada a la gran pantalla.