En joc, molt més que els recursos que hauran de rebre els territoris. La tesi de José Montilla és que l'aprovació i entrada en vigor, ara fa dos anys, de l'Estatut –conté els principis de la reforma– va suposar la renovació del pacte constitucional i, si ara la carta catalana no es compleix, es posarà a prova la seva fortalesa. No serà l'únic. La reforma, complicada, com no es cansa de repetir, serà «una prova de foc» per a la relació entre el PSOE i el PSC, admetia Montilla. I això quan aquesta convivència ja ha començat a donar mostres d'una certa fatiga, en un estiu farcit de crítiques dels uns cap als altres.
Passada la calor d'un agost marcat per l'incompliment del termini estatutari del 9 d'agost, els socialistes espanyols i catalans miren ara de fer baixar uns graus la temperatura d'un debat que desgasta José Luis Rodríguez Zapatero, en el punt de mira del PP, i a Catalunya, en el de molts territoris. Des de l'executiu estatal exhibeixen comprensió amb «les raons» de Catalunya per reclamar la reforma del finançament, i ahir el primer secretari del PSC va aprofitar la reunió dels diputats i senadors a Madrid –es va veure el ministre de Treball, Celestino Corbacho, conversant amb el conseller d'Economia, Antoni Castells– per instar-los a «refredar» la tensió amb el PSOE. La recomanació de Montilla és actuar «amb intel·ligència», jugant bé les cartes de la negociació, però, sobretot, fugint de la «testosterona, les amenaces i els cops d'efecte». Són –va dir– «la veu de Catalunya» i tenen –va llistar– «les raons, la necessitat, la justícia i la llei» del seu cantó.
I en un moment en què CiU, però també ERC, demanen al PSC que els seus 25 diputats no donin suport al pressupost de l'Estat si no hi ha un bon acord de finançament, Montilla va refredar les expectatives d'un eventual desmarcatge. «No som una suma aritmètica, som un projecte compartit.» Amb tot, va afirmar que l'actitud a la capital de l'Estat no és de «disciplina resignada», com l'ataca l'oposició i el punxen els republicans, sinó que hi fan una aportació «decidida, compromesa i crítica». Montilla va rebutjar que el fet de participar en el projecte del PSOE signifiqui «renunciar a l'essencial del projecte» del PSC.
VENCEDORS I VENÇUTS
I una de les peticions que feia Montilla als diputats i senadors del PSC, i per extensió a la resta de partits, és abandonar la retòrica bèl·lica. El president de la Generalitat no vol que la negociació es plantegi en termes de batalla ni de «vencedors i vençuts», sinó de diàleg, que «és millor que el frontisme».
)
