| |||||
|
divendres, 5 de setembre de 2008 > Els veïns que denuncien assetjament al carrer Vallespir de Sants es mobilitzen
Han convocat tres protestes, la primera avui, abans que el cas arribi al jutjat el dia 22MERITXELL MARTÍNEZ I PAUNÉ. Barcelona D'aquí a tres dilluns, el dia 22, tindrà lloc l'audiència prèvia pel cas de presumpte assetjament immobiliari que denuncien els veïns del carrer Vallespir 25, a Sants. La propietària de la finca ha iniciat un procés judicial perquè l'immoble sigui declarat en ruïna econòmica. Si així fos, les cinc famílies que hi viuen, amb contractes de lloguer vitalicis i de baix import, serien desallotjades sense dret a cap indemnització. Els inquilins han decidit no quedar-se de braços plegats i han convocat el veïnat a tres protestes solidàries. La primera serà avui, al jutjat penal número 13.
La demanda per declarar en ruïna econòmica la finca del carrer Vallespir 25 afronta la primera cita amb el jutge. Serà el dilluns 22 de setembre, a un quart de dotze del matí al tribunal civil número 24, a Via Laietana. Els llogaters convoquen el veïnat a tres protestes, una avui, divendres, la següent al cap de quinze dies i l'última el mateix dia de l'audiència. Avui es concentraran dos dels llogaters i una desena de veïns del barri, la majoria gent gran, de deu a una del matí. «Volem que tothom sàpiga la putada que ens estan fent!», ha dit Felipe Roca, un dels afectats. Es plantaran a les portes del jutjat penal número 13, prop del parc de la Ciutadella, el mateix que els va arxivar l'any passat tres denúncies per assetjament immobiliari. Dues setmanes més tard faran un acte igual al mateix lloc i el dia 22 celebraran un acte més organitzat davant del jutjat de Via Laietana al qua ja han confirmat assistència membres del Centre Social de Sants, la cooperativa La Ciutat Invisible i una vintena de veïns. A l'audiència, les advocades de les dues parts presentaran els informes tècnics respectius, que mostren xifres molt allunyades. La ruïna econòmica significa que les obres de rehabilitació necessàries superen el 50% del valor de l'immoble un cop descomptat el preu del sòl. És a dir, que si el propietari fes les reformes requerides ja no li sortiria a compte llogar els pisos i per tant, té dret a extingir els contractes de lloguer vigents, enderrocar l'edifici i construir de nou al solà. Si els inquilins perdessin, haurien de marxar del pis sense cap indemnització. Com a molt, el jutge els podria concedir una compensació per les despeses que els ha causat el deteriorament. Els veïns calculen que han pagat de la seva butxaca més de 196.000 euros en reparacions. Helena Costa, la lletrada de Puigpelat, sosté que en tractar-se d'una particular «no pot afrontar xifres tan altes com les d'una immobiliària». González, però, confia que guanyaran el cas i no caldrà parlar d'indemnitzacions. L'objectiu dels veïns és que la propietària de l'immoble faci les obres que calen, que segons els seus informes no superen el 13% del valor de la finca. Li reclamen sobretot que restauri les façanes, repari una canonada d'aigües fecals trencada i sanegi el pati que ha deixat l'antiga joieria dels baixos, que ara s'inunda quan plou i té un colomar al segon pis. |
|