L'enginyer informàtic Miquel Català (la Granja d'Escarp, Segrià, 1981) va crear europarl.cat durant la tardor de 2007. És a dir, sense permís va traduir al català la web del Parlament d'Europa. El motiu? Cercant dades per internet es va adonar que la pàgina oficial de la cambra europea discriminava la nostra llengua: «No hi havia res en català» ( Avui , 3-2-08).

El jove informàtic va activar la rèplica de la web a finals d'any. Poques setmanes després va ser advertit que si no la desendollava seria denunciat per haver infringit els drets d'autor i haver usurpat la identitat audiovisual. En el decurs de la passada primavera la polèmica havia pres forma, raó per la qual representants comunitaris es van reunir personalment amb en Miquel Català. La resposta d'aquest al cap de comunicació del Parlament Europeu, per a més inri un català anomenat Jaume Duch, va ser per carta: «El pas que jo he fet va encaminat cap a la normalització, i la clausura que vostè em proposa sols perllongaria l'anormalitat que els ciutadans continuarem lluitant per corregir (...) Un dia no serem ni més ni menys que ningú» (Avui, 16-4-08).

Gràcies a una xarxa de suport, a mitjan juliol la versió en català d'aquesta web assolia les 49.868 visites, una xifra que avala l'èxit d'aquest altruisme en bé del patrimoni lingüístic del vell continent. Amb l'esmentada iniciativa, ha quedat patent que la inclusió del català a la web de l'Eurocambra és una operació assequible tant tècnicament com pel que fa a costos. També ha quedat patent la tèbia implicació dels eurodiputats catalans. Tan sols Ignasi Guardans i Raül Romeva s'hi han manifestat a favor. Aquest darrer va declarar: «Posen totes les traves del món a la qüestió del català i quan algú tradueix gratuïtament una pàgina que no està disponible en llengua catalana, creuen que és un problema.»

Hi ha gosadies que valen la pena, malgrat les pressions a les quals un s'ha de veure sotmès. I és que a partir de l'octubre vinent el portal de l'eurocambra disposarà d'una versió oficial en la nostra llengua. El de la Granja d'Escarp matisa que si el projecte en català de la web de l'eurocambra no aspira a igualar l'estatus de les altres llengües oficials, l'europarl.cat seguirà tenint tot el sentit.

Miquel Català afegeix que si s'aconsegueix un treball ben acabat que desperti l'interès i se sap situar bé «sense haver de donar tombs amb el ratolí per enllaços en altres llengües o d'altres països, els felicitaré i el faré meu».

En cap moment l'informàtic segrianenc s'ha deixat afectar ni per les amenaces de la cambra europea ni per l'enrenou que ha suscitat el gest tan creatiu i innocu que ha impulsat. Tenir suficient intel·ligència emocional per transgredir davant la discriminació és un bon senyal. En aquest sentit, Raimundo Viejo, doctor en ciència política, pensa que si no s'arriba a un cert nivell de conflicte vol dir que hi ha cultures que s'estan morint i que no tenen una mínima capacitat de defensa.

L'original aportació de Miquel Català, des de l'àmbit que coneix millor professionalment, envers la nostra llengua, és un exemple de fortalesa individual. Sobre els que manen en les institucions de govern o en altres contextos de poder, la majoria d'humans no tenim pràcticament cap possibilitat d'influir-hi decisivament. Però sí que tenim un cert poder sobre nosaltres mateixos. Això és el que ens permet rebel·lar-nos contra les pròpies incoherències. Bo i que la tasca cabdal és organitzar-nos plegats i cohesionar-nos perquè aleshores la fortalesa que irradiarem serà transformadora. «La gent no s'adona del poder que té», escriu en un poema Joan Brossa.