Per Homs, els catalans estan perplexos en vista de la dificultat d'interpretar una sèrie d'esdeveniments clau sobre els quals dubten «quina posició prendre». En aquest paquet hi ha la presa de consciència progressiva que Catalunya ja no és el motor de l'economia i de la modernitat a l'Estat espanyol, la «maduració» de la transformació social del país que es va engegar a partir de les onades migratòries dels anys 50 i els dubtes d'una societat amb més educació, oberta al món i individualista. En el terreny polític, Homs va subratllar ahir en la presentació de Societat catalana 2008 –que ha coordinat Teresa Montagut– que el «canvi de centre polític» ha contribuït a la desorientació dels ciutadans. Les maneres d'entendre el país derivades de la Renaixença, i que al seu criteri van dominar fins al final del pujolisme, han experimentat un canvi substancial fins a constituir una majoria política que parteix d'altres maneres d'entendre la política, segons Homs.

L'informe, que l'Associació Catalana de Sociologia ha elaborat enguany per segona vegada, situa l'elevada abstenció en les darreres eleccions municipals com una prova més d'aquesta «perplexitat». En el capítol dedicat a aquests comicis, els acadèmics Quim Brugué i Joan Subirats assenyalen que el 46,3% de l'abstenció registrada en la comtessa electoral responen a «notables desajustos en la percepció que es té de la qualitat del funcionament de la democràcia institucional» i no a un simple «consentiment passiu» pel funcionament de la política. Els autors apunten que el cansament que va produir el procés d'aprovació de l'Estatut i el fet que els catalans fossin cridats a votar vuit vegades en quatre anys van afavorir l'abstencionisme.