dijous, 4 de setembre de 2008
> Ibarretxe furga on fa més mal
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Alguns comentaristes polítics troben secretes intencions electoralistes en totes les iniciatives del lehendakari Ibarretxe. Si els escolteu resulta que Ibarretxe sempre actua per raons electorals. El primer pla d'Ibarretxe, aquell que van torejar mano a mano Zapatero i Rajoy en el Congrés dels Diputats, es veu que tenia una secreta intenció electoralista. El segon pla d'Ibarretxe, aquell que el Tribunal Constitucional es carregarà de soca-rel, també ha estat inspirat només per interessos electorals, diuen. Aquests senyors deuen tenir un concepte pèssim de qualsevol mena de projectes electorals i deuen considerar l'electoralisme un vici abjecte. Potser valdria més prescindir d'eleccions, no? De fet, els que ataquen Ibarretxe amb aquesta argúcia infantil encara són gent moderada. Espanya endins abunden aquells que s'estalvien arguments, per prims que siguin, i es dediquen només a insultar el lehendakari, de dret. La darrera iniciativa d'Ibarretxe ha tornat a provocar una onada de blasmes i d'acusacions d'electoralisme. Ibarretxe ha proposat que, si el Tribunal Constitucional impedeix celebrar la consulta prevista pel 25 d'octubre i aprovada pel Parlament basc, els ciutadans presentin demandes contra l'Estat espanyol davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, tot argumentant que aquest Estat els impedeix d'exercir els seus drets. És una iniciativa segurament més simbòlica que eficaç, però no es pot despatxar només entonant una altra vegada la cançó enfadosa de l'electoralisme. Però, és clar, en aquesta ocasió Ibarretxe furga allà on fa més mal. Al govern de Madrid, als polítics i als mitjans espanyolistes res no els molesta tant com la difusió internacional del conflicte basc. Es posen molt nerviosos quan se'n parla món enllà. Per això van dificultar tant com van poder la mediació del Premi Nobel de la Pau, l'argentí Pérez Esquivel, i es van esforçar a desprestigiar-lo. Però Ibarretxe és tenaç i ara vol dur la disputa a una instància europea, indubtablement democràtica. Sap què fa. No és pas mal camí.
|
)
