Dels 962 ajuntaments i entitats municipals descentralitzades, en aquests moments hi ha oficialitzats al registre de la Generalitat 358 banderes i 669 escuts. La voluntat de la direcció general d'Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat és que tots els símbols locals, que a més de la bandera i l'escut inclouen l'emblema, segueixin els tràmits que dicta l'administració perquè els símbols siguin oficials.

Un decret del 2007, que substitueix el del 1991, assenyala que l'escut, la bandera i l'emblema dels ens locals es poden utilitzar des que es fan oficials, però tal com assenyala Carles Bassaganya, director general d'Administració Local, molts ajuntaments no han començat els tràmits per fer-ho «perquè això no comporta cap repercussió econòmica». Ni hi ha sancions ni perillen subvencions en cas que els símbols locals no hagin passat pel registre. «I també hi ha un cert desconeixement dels ajuntaments, per la qual cosa volem sensibilitzar els alcaldes de la importància d'endreçar els símbols», subratlla Bassaganya.

El decret 139/2007, que simplifica el 263/1991, dóna les directrius bàsiques que han de regir el disseny dels símbols locals. Els escuts han de ser tan senzills com sigui possible, sempre de manera caironada –la d'un quadre recolzat sobre un dels vèrtexs– i diferenciat del d'altres municipis. Igual que la bandera, s'ha de fonamentar en els fets històrics, accidents geogràfics, característiques pròpies de l'ens local o del nom. La bandera ha de tenir forma rectangular i no ha d'incorporar mai l'escut, sinó els seus elements més representatius, com ara els colors –en heràldica només es poden fer servir sis colors–. L'emblema pot tenir un disseny més lliure, però no pot consistir en una deformació o simplificació de l'escut. L'emblema és el símbol que menys preocupa els ajuntaments d'oficialitzar, ja que només ho han fet 13 ens locals. Sorprèn el cas de Tarragona, que ha oficialitzat l'emblema però no la bandera ni l'escut –l'expedient de l'escut està en tramitació i el de la bandera encara no s'ha iniciat, ja que ha de ser posterior.

El procés per oficialitzar els símbols pot seguir dues vies. La primera, que l'ens local en qüestió presenti una proposta a la Generalitat, sempre que el plenari municipal l'hagi aprovat per majoria absoluta. La segona és demanar assessorament a la Generalitat perquè emeti un informe. En aquest cas, l'heraldista Armand de Fluvià s'ocupa de fer un estudi dels trets del municipi que es poden incorporar a l'escut com a símbols. El decret de la Generalitat assenyala que en cap cas es pot emprar la bandera de Catalunya com a fons de les banderes locals, i només poden incorporar el senyal de Catalunya al seu els municipis que hi tenen dret històric perquè han estat vil·les de concessió reial. Els municipis que hagin estat cap o centre d'un principat, ducat, marquesat, comtat, vescomtat o baronia abans de l'abolició de les jurisdiccions senyorials poden incorporar una corona al seu símbol.

L'APROVACIÓ DE L'IEC
Quan la direcció general d'Administració Local té la proposta d'un ajuntament sobre els seus símbols l'ha de trametre a l'Institut d'Estudis Catalans, que és el que ha de donar un informe favorable per a l'oficialització i posteriorment l'ajuntament en fa l'aprovació definitiva al ple. Però de vegades la proposta dels ens locals no s'adiu amb el que és preceptiu, i llavors l'expedient s'allarga. El fet que els plenaris municipals l'hagin d'aprovar per majoria absoluta també provoca demores. El problema sol succeir quan és l'ens local el que fa la seva proposta. «De vegades ens trobem amb esculls insalvables, com ara que un ajuntament proposi un escut ovalat quan exclusivament poden ser caironats», explica Bassaganya. No hi ha un patró dels municipis que no tenen els símbols oficialitzats, ja que no han iniciat els tràmits o es troben en procés tant pobles petits, com ara Mura, Josa i Tuixen i Vilabella, com ciutats grans com ara Badalona i Santa Coloma de Gramenet.