Non stop. Els preparatius per a l'estrena de Spamalot en castellà (el primer cop que s'adapta el musical dels Monty Python en una llengua diferent a l'anglesa) són esgotadors. Des de fa dies, el Teatre Victòria funciona les 24 hores. Des de les vuit del matí i fins a les tres del migdia treballa el torn de la construcció d'escenografia. Des de l'hora del cafè, fins a quarts de dotze de la nit, l'assaig amb actors ha estat el punt de trobada amb directors, il·luminadors i escenògrafs. La nit ha estat reservada a tècnics de llum i de so. Dissabte van fer l'assaig general. A partir d'ahir a la nit van començar les prèvies, imprescindibles per trobar el to i el ritme davant del públic. No hi ha temps per a imprevistos. L'estrena serà el 9 de setembre i hi ha disposada una gala de llarg per a la inauguració que no admet endarreriments.

El Tricicle va rebre la proposta de fer una adaptació del musical inspirada en la pel·lícula Spamalot, los caballeros de la mesa cuadrada dels Monty Python. La intenció és que el musical s'estigui tota la temporada al Victòria i, amb vista al curs vinent, arrenqui una gira per l'Estat espanyol. La complexitat de l'escenografia desaconsella fer actuacions puntuals. Caldrà muntar petites temporades a les ciutats on es desplacin. Tot i que l'escenografia permet el seu desmuntatge per al trasllat, caldrien uns 15 dies per a acoblar-la. Al Teatre Victòria, tot hi cap com un guant. Per traslladar l'escenari a altres ciutats, caldrà disposar d'un escenari i una boca més grans per garantir-ne l'èxit.

El musical beu del surrealisme i l'absurd dels Monty Python, i té un repartiment que dóna garanties d'èxit: Jordi Bosch és el Rei Artús i Mercè Ribera (la gironina que feia de Sally Bowles a Cabaret), la princesa del llac. Pepe Rubianes serà la veu de Déu en aquest espectacle que també compta amb un mediàtic estatal, Fernando Gil (Noche Hache) pel seu paper de Lancelot (transformat com Dance-a-lot).

Tricicle té un important repte per a l'adaptació: a Broadway (l'obra també es representa a Londres, Sydney i Las Vegas) és habitual fer referència al col·lectiu jueu i als homosexuals com a element còmic. Tant els sionistes com els gais celebren aquest escarni agradablement.