Les productores han aprofitat els mesos de tradicional parada tècnica dels teatres per construir i posar a prova les seves escenografies. A més de gastar-se els diners, després cal que llueixin a escena, aconseguint la sorpresa contínua del públic. Ahir van començar les sessions prèvies de Mortadelo & Filemón i de Spamalot. A mitjan setembre ja s'aixecarà el teló de Fama, Què i Mamma mia! El nou treball de Dagoll Dagom, Aloma, s'estrenarà a l'octubre a la Sala Gran, i farà una gira molt àmplia per tot Catalunya, semblant a la que va fer La plaça del Diamant.
Els productors van llençats, evidentment, a recuperar amb escreix els diners que han invertit. Per això, els empresaris preveuen una explotació fora de Catalunya per arribar al màxim nombre d'espectadors possible, el que justifica una versió castellana. Aquesta versió s'aprofitarà també a Catalunya en un afany d'estalvi del qual surt perjudicat l'espectador català. Els muntatges més ambiciosos, Mortadelo & Filemón i Spamalot (amb un pressupost de 2,4 milions d'euros), es representaran només en castellà, tot i que bona part del repartiment són actors catalans. Aquesta situació paradoxal es produeix també a Mamma mia!, l'espectacle que, presumiblement, va tenir més públic l'any passat (amb el permís de Cómeme el coco, negro, de La Cubana), després d'haver fet tres anys de temporada a Madrid. L'èxit i l'estrena del film han propiciat que Stage allargui fins a un màxim d'una segona temporada l'estada del musical al BTM. El musical amb cançons d'Abba es representa en castellà perquè, segons s'argumenta, persegueix, a més del públic català i estatal, l'estranger amb acords amb les agències de viatges. Tot i que inicialment els comercials de les agències eren escèptics, els números han donat la raó a l'aposta de Stage. La multinacional del musical no descarta portar un altre espectacle, pels volts de Nadal, en algun dels teatres de gran format. La nova entrada implicaria que algun dels títols fracassés, un fet que no sembla que s'hagi de produir, vist el ritme de venda d'entrades.
Fama
va ser el primer musical de la darrera fornada que perseguia un públic ampli, sense abandonar el català: representava el muntatge al Tívoli el 2004. Havia d'estar-hi uns mesos i va allargar tota la temporada, agost i tot. Un any i mig després, van fer l'estada a Madrid i una gira de 18 mesos, en versió castellana. Aquesta producció (en la qual es va aprofitar bona part de la producció del Tívoli) va costar 1,8 milions d'euros; a Barcelona renovaran el vestuari. Les reposicions són més econòmiques que les estrenes. Jordi Basomba, gerent de Fama des de l'explotació a Madrid, afirma que els musicals «són un negoci de risc en què es pot guanyar i perdre-hi molt».
I EN CATALÀ?
Què
és l'únic musical que està dirigit a un públic eminentment juvenil i català. El seu pressupost inicial supera els 500.000 euros. És la producció privada més modesta, tot i que supera l'Aloma que coproduiran el TNC i Dagoll Dagom: hi ha pressupostats 477.500 euros, dels quals 225.000 els aporta el teatre públic. La companyia no té previst fer temporada al Victòria com va fer en l'anterior coproducció amb el TNC (la reposició de Mar i cel). Ben al contrari, l'equip, format per deu actors i set músics, planteja una llarga gira per Catalunya, semblant a la que el TNC va realitzar amb La plaça del Diamant. Dagoll Dagom garanteix l'explotació del seu musical, més enllà de Barcelona, un capítol que no va poder aprofitar la temporada passada amb Boscos endins. El musical de gran format en català haurà de fer una altra travessia del desert. Aquesta temporada queda demostrat que el camí de supervivència són les produccions contemporànies o bé adaptacions de textos clàssics que tinguin un suport institucional. Sí que tenen llarga vida els productes de format petit, que disposaran de més circuit on actuar, tot i que hauran de renunciar als focs d'artifici.
)
