Eduard Pascual ha decidit titular la seva primera obra literària Còdex 10; una obra que representa l'indicatiu en clau per als serveis d'investigació en el cos dels Mossos sumat al nombre de relats –en són deu– que inclou el llibre. Els relats, tal com remarca el mateix autor, estan «inspirats» en temes reals que els mossos de la comissaria de Figueres van investigar dins l'àmbit geogràfic de l'Alt Empordà. Les trames de les històries són, però, una pura ficció sorgida de la imaginació literària de Pascual, que dedica des de fa temps sis hores diàries a l'escriptura.

El volum s'enceta amb un pròleg que signa el llibreter especialista en novel·la negra Paco Camarasa, i el primer capítol el constitueix el conte titulat «Júlia», que va ser guardonat en el V Concurs de Contes de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un relat totalment fictici.

El precedeixen «els relats de ficció amb tocs de realitat», tal com els defineix Pascual: «Jubilació d'un mecànic» és el primer i està inspirat en el cas de Josep Sardó, assassinat amb un cop de barra de ferro en el seu taller de Figueres el 31 de gener del 2003. «El dia dels Innocents», però, és el relat que reprodueix més fidelment la realitat: reflecteix el cas de Nieves Rodríguez Domínguez, la jove de 21 anys que el 28 de desembre del 1997 va escanyar el seu fill, ingressat en aquell moment a l'hospital de Figueres; la dona ja havia matat un altre fill seu quan vivia a Galícia.

En «La fresca Francesca», Pascual aprofita per retratar l'interior d'una comissaria i les relacions entre els agents a partir d'una denúncia falsa per robatori presentada per una ciutadana. «L'alienat» està inspirat en el cas del lladre que l'any 2002 es dedicava a saquejar els estenedors de Figueres i s'enduia un preuat botí per als seus interessos fetitxistes: les calces de les noies.

En «Amor policial», el nostre autor exposa la curiosa reacció d'una víctima de violació que s'acaba enamorant d'un dels policies investigadors del cas.

«El necròfag» està inspirat en un cas esperpèntic i surrealista que es va viure a la població de Peralada, tot i que Pascual el situa en un altre petit poblet de l'Empordà. Es tracta del cas d'un nois que van profanar una tomba, van fer caldo amb els óssos d'una difunta i se'l van beure.

«Art gitano» s'inspira en el robatori d'unes pintures de Maria Blanchard, valorades en un grapat de milions, que viatjaven en camió amb un carregament de camises, que era l'objectiu dels lladres que van saquejar el tràiler en una aturada durant la ruta.

«Bandolers» és la història d'una banda que assalta els camions del butà; uns lladregots que prenen totes les mesures per no ser identificats per la seva cara, de manera que actuen amb unes caretes de Frankenstein, tot i que no tenen en compte que un d'ells porta unes alces a les sabates tan característiques que el fan inequívoc als ulls de qualsevol. Pascual tanca el seu llibre amb «Carpe Diem», un relat de ficció que ve a ser la introducció de la novel·la que prepara en aquests moments.