El pla de gestió de l'aigua a Catalunya 2007-2025 va ser aprovat per l'ACA al gener del 2008, en plena situació de sequera i només dos mesos abans que el volum d'aigua emmagatzemat als pantans arribés al punt més baix, el 20%. La nova gestió supleix els 190 hm³ que havien d'arribar de l'Ebre a la regió metropolitana mitjançant l'antic pla hidrològic estatal del govern del PP, amb obres alternatives com ara la construcció de dessalinitzadores (200 hm³), la reutilització d'aigües regenerades (75 hm³) i la recuperació d'aqüífers (25 hm³). En total, uns 300 hm³ que es podrien incrementar amb mesures d'estalvi i eficiència. Aquest volum d'aigua, segons el pla de gestió, permet garantir fins al 2025 l'abastament de la població a les conques internes, que actualment agrupa uns 5 milions habitants i que, segons les prognosis, podria elevar-se fins als 8,5 milions aquell any.
Tot i això, el risc de sequeres existeix i el canvi climàtic no ajuda a resoldre el problema. Segons el director de Planificació de l'ACA, Gabriel Borràs, des del 1980 s'han registrat cicles de sequera amb situació d'excepcionalitat cada tres i cinc anys. Amb la nova disponibilitat de 300 hm³, que podrien augmentar en 160 hm³, els cicles de sequera amb situació de prealerta s'allarguen cada vint anys. Un cicle de sequera més greu com l'actual, que ha fregat la situació d'emergència, se situaria en un de cada 60 anys. «El risc zero» no existeix, alertava Borràs, per la qual cosa cal que la societat i els polítics aclareixin si estan disposats a patir sequeres cada 60 anys o si s'ha d'eliminar qualsevol risc. En aquest debat, hi entra la popular interconnexió de xarxes, algunes de les quals ja existeixen, com ara les que hi ha entre una mateixa conca. Al Llobregat, es fan obres al pantà de la Llosa del Cavall per garantir el subministrament a l'Anoia amb dos conductes, des del pantà cap a Calaf i Igualada, i entre Abrera, Masquefa, la Pobla de Claramunt i Igualada. A la conca del Segre, al canal de Pinyana, s'ha executat ja la primera fase de les obres per garantir l'abastament a Lleida i divuit municipis més. Igualment es connecten les xarxes d'abastament des de l'embassament de Rialb per abastar 46 municipis de la comarca de la Segarra, l'Urgell i la Conca de Barberà.
D'interconnexions de xarxes, i també de conques, ja se n'han fet, com ara la del Ter i Llobregat, des del 1966, i l'anomenat minitransvasament de l'Ebre, el 1981, que porta aigua fins al Camp de Tarragona. La interconnexió de xarxes és defensada per la conselleria de Medi Ambient com un sistema robust que permet gestionar més bé l'aigua. Una altra cosa, però, és la interconnexió de xarxes que implica una interconnexió de conques i que a hores d'ara encara es manté en debat amb la futura construcció de la dessalinitzadora de Cunit, que podria connectar les xarxes d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) i el Consorci d'Aigües de Tarragona.
)
