Un cert grau de «sacrifici» del Segre, amb un afegit de modernització (canal d'Urgell) serviria per treure pressió al Ter i no significaria que el riu lleidatà perdés cabal, segons va afirmar Gabriel Borràs. Tot plegat, després d'un intercanvi de retrets entre el representant en el debat de la Plataforma del Ter, Lluís Sala, i la de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Susanna Abella.

Gabriel Borràs va reconèixer, però, que l'aposta de la Generalitat per solucionar els problemes de recursos hídrics topa amb la política del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient a la resta de l'Estat a l'hora de fer interconnexions, una situació que, segons va dir «ni l'Estatut ha pogut arreglar». El dèficit estructural de les conques internes de Catalunya es calcula en 80 hm³. Els 7,5 milions d'habitants de Catalunya consumim uns 750 hm³ anuals d'aigua (uns 120 litres per habitant i dia) i el sistema de dessalinització en resoldrà uns 200.

L'EBRE CONTRA EL TER
El debat sobre l'aigua en l'època de sequera va ser, segons va qualificar Gabriel Borràs, «visceral i passional». Així ho van recordar ahir Lluís Sala i Susanna Abella, que van deixar entreveure, amb aparença de correcció, les posicions inamovibles del nord i el sud de Catalunya pel que fa a l'aigua.

Lluís Sala va recordar que el Ter està en una situació crítica i que el principi de «solidaritat» hídrica ja fa temps que s'aplica en excés, situació que comporta que no hi hagi el cabal de manteniment suficient, amb la consegüent salinització dels pous de la zona del Baix Ter. De fet, en l'últim episodi de sequera, segons va exposar Sala, la quota de solidaritat del Ter cap a Barcelona va representar la marxa d'entre un 70 i un 80 per cent del volum d'aigua recollida a la conca. «Si el Ter falla, el discurs de la nova cultura de l'aigua s'ensorra. No té un problema el Ter, el té el país», va sentenciar Sala. Per això, va reclamar una solució urgent.

Susanna Abella va ser rotunda: «L'Ebre no és la solució per al Ter.» La portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre va retreure als defensors del retorn del cabal del Ter que els facin «sentir culpables» pel que li passa al riu gironí. Per Abella, connectar l'Ebre a Barcelona no serviria per reduir l'aportació del Ter, sinó que «només se seguiria alimentant la gran metròpoli».

Una coordinació de polítiques sectorials (urbanístiques, territorials, mediambientals i econòmiques) que permetin implantar definitivament una nova cultura de l'aigua va ser una de les conclusions acordades en el debat d'ahir.