dijous, 21 d'agost de 2008
> Pal, pastanaga i peixet
de set en set
ANDREU MAS.
Aquesta gent de Madrid se'ns rifa. Ells ho saben. Nosaltres ho sabem. María Teresa Fernández de la Vega en va tenir prou amb una hora i mitja en un hotel de Vilanova i la Geltrú per deixar «satisfet» Joan Saura, que ha marxat de vacances a Palma de Mallorca amb un somriure als llavis, convençut que al novembre Catalunya tindrà un nou finançament. Amb Herrera, la vicepresidenta ho va fer per telèfon. I aquí pau i després glòria. El serial de l'estiu s'acaba amb un atac de banyes dels companys de l'inexistent front català: Esquerra acusa Iniciativa d'anar escalfant braguetes –Ridao dixit–; Convergència els acusa de deixar-se engalipar –ho diuen els mateixos a qui, després de lubricar-los generosament, Zapatero va sodomitzar, políticament parlant–; i els socialistes catalans somriuen per no haver d'empassar-se un gripau. Ara el govern espanyol ens va donant peixet; abans, com a mínim, teníem alguna cosa al cove, per bé que insuficient. O sigui, els espanyols practiquen la vella política del pal i la pastanaga. Avui incompleixo els acords i demà et prometo que t'estimaré tota la vida. Com es pot creure algú que al novembre hi haurà un acord de finançament si han tingut dos anys per fer una proposta decent i l'únic que han fet és servir-nos una versió desgraciada del cafè per a tothom (finançament descafeïnat, servit amb sacarina i llet desnatada)? La crisi i el Constitucional faran la feina bruta al govern al novembre. Temps al temps.
|
