A les vies urbanes és on ha proliferat amb més força la col·locació de ressalts per fer reduir la velocitat dels vehicles. Els ajuntaments han pres aquesta mesura com una bona eina perquè els automòbils no puguin excedir-se en la velocitat permesa i provocar algun accident. Tot i els bons resultats que donen des de fa anys, el Ministeri de Foment encara no ha elaborat cap normativa que reguli aquests reductors de velocitat, amb la qual cosa els ajuntaments tenen màniga ampla per col·locar els que ells considerin més oportuns.

Fa un parell d'anys, el Servei Català de Trànsit va anunciar que realitzaria un catàleg sobre els diferents ressalts que es poden utilitzar, com a pas previ a la normativa, però finalment ha optat per elaborar un dossier tècnic de seguretat viària sobre elements reductors de velocitat, entre els quals es troben els ressalts. S'hi poden trobar indicacions sobre quins elements són els més adequats segons les característiques de la via on hagi d'anar instal·lat.

Aquest dossier és força útil per als ajuntaments, ja que amb les recomanacions del Servei de Trànsit els és més fàcil encertar quins elements són els adequats per a cada tipus de via.

MESURES URBANÍSTIQUES
El Servei Català de Trànsit, però, adverteix als ajuntaments que els ressalts no són els únics elements reductors de velocitat, i que n'hi ha d'altres de més efectius i menys molestos. «Els ressalts són una bona solució a curt i a mitjà termini en carrers on els cotxes passen a molta velocitat, però a llarg termini els ajuntaments han de plantejar-se redissenyar el model urbanístic i estratègic per incorporar en la mateixa fisonomia dels carrers altres elements, com ara fer més petits els carrils o posar tires d'aparcaments als costats per tal que el mateix conductor ja tingui la necessitat de reduir la velocitat sense ha ver de passar per algun ressalt», segons explicava el cap de l'oficina del pla de seguretat viària del Servei Català de Trànsit, Xavier Almirall.