De les 1.120 urbanitzacions que hi ha a Catalunya, 699 ja tenen la distància de protecció contra el foc, segons Medi Ambient. A la zona on hi ha un compliment més elevat de la llei en aquest sentit, és a les comarques de Lleida, on de les 25 urbanitzacions, el 72%, és a dir 18, tenen franja perimetral. A les comarques barcelonines, de les 644 urbanitzacions existents, 450 tenen la franja de protecció, quantitat que representa un 69,8%. En tercer lloc hi ha les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre, on hi ha 181 urbanitzacions amb un 54,1% (98) que compleixen la llei, i a les comarques gironines, de les 270 que hi ha, un 49,2% (13) tenen franja perimetral.

El Departament de Medi Ambient té una línia d'ajut, de caràcter biennal, que va posar en marxa el 2005 per obrir i mantenir les franges perimetrals al voltant de les urbanitzacions, una mesura obligatòria que estableix la llei 5/2003 per als nuclis que no tenen continuïtat immediata amb la trama urbana i que estan situats a menys de 500 metres de terrenys forestals. El 2008-2009 s'hi destinaran 2,8 milions d'euros. Hi ha nuclis urbans històrics que no són de l'àmbit de la llei 5/2003 però que igualment han sol·licitat subvenció per a l'obertura d'una franja de protecció perimetral sota condicions justificades d'elevada vulnerabilitat. És el cas de nombrosos pobles del Pirineu i eixamples residencials. Per això es parla de «zones urbanes amb risc d'incendi» que inclou les urbanitzacions obligades per llei i altres zones urbanes que no estan no incloses en la llei.

BARRERES PEL FOC
Les franges de protecció tenen la funció de mitigar l'acció del foc provinent de la zona forestal i, d'aquesta manera, salvaguardar les urbanitzacions i les persones. I, a la inversa, prevenen l'avanç d'un incendi originat dins la urbanització mateix i eviten que s'estengui cap a la massa forestal. Segons estableix la llei, en l'amplada mínima de 25 metres que han de tenir les franges, cal aclarir l'arbrat i el matoll que ha de tenir una cobertura màxima del 15% amb mates aïllades separades per un mínim de 3 metres i prioritzant que a la zona hi hagi espècies de poca inflamabilitat. A les zones d'arbrat adult, la distància mínima entre les bases del tronc ha de ser de 6 metres i les copes dels arbres només poden cobrir el 35% de la superfície com a màxim. Finalment en zones de molt pendent, de més del 40%, i barrancs es requereix un estudi d'un expert forestal per minimitzar l'efecte de les actuacions sobre el terreny.

A banda de la franja perimetral també hi ha altres mesures a tenir en compte: les parcel·les interiors i zones verdes han d'estar aclarides i netes de vegetació seca, s'ha de tenir un pla d'autoprotecció, els camins han d'estar nets de vegetació i cal tenir una xarxa d'hidrants o reserva d'aigua equivalent.

La primera meitat de l'estiu s'ha superat amb el nombre més baix d'incendis i superfície cremada dels darrers 16 anys a Catalunya. De l'1 de gener fins ara hi ha hagut 315 incendis, i la comarca que n'ha patit més ha estat el Segrià amb 27. L'any passat n'hi va haver 578 i les comarques més afectades van ser el Bages, el Priorat i el Baix Camp.