Els experts comenten que els efectes de la riuada del maig i juny passats, amb l'arrossegament de larves però també amb l'impediment de completar un dels tractaments previstos, haurien contribuït decisivament a la proliferació d'aquest insecte cap a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Els centres d'atenció primària del Baix Ebre han atès durant aquests set primers mesos de l'any uns 560 casos i 283 el del Montsià, concentrats en el període que va entre els mesos d'abril i juliol. Una xifra insòlitament elevada en aquestes comarques, les més pròximes a la desembocadura del riu, on la incidència de la plaga de la mosca negra havia resultat tradicionalment força més limitada que en el cas de la Ribera d'Ebre, que, en el mateix període, registra 1.581 atencions de les 2.519 totals a les Terres de l'Ebre.

De fet, l'increment és més que perceptible respecte dels 90 i 11 casos al Baix Ebre i Montsià, respectivament, registrats el 2007 –amb 2.816 casos a la Ribera d'Ebre i 2.951 a les quatre comarques– o els 195 i 25 del 2006, l'any que, fins aquests moments, ha registrat un major nombre de demandes d'atenció mèdica per la picada de mosca negra a les Terres de l'Ebre, amb un total de 3.555 actuacions mèdiques als CAP, 3.197 de les quals, a la Ribera d'Ebre.

Tot i que les autoritats sanitàries i els experts recorden que molts dels afectats per la plaga ja coneixen el tractament a seguir en cas de picada i no acudeixen als centres sanitaris, el repunt del nombre d'atencions en zones on era pràcticament testimonial ratifica la percepció social i dels tècnics d'un augment de la densitat de la mosca en punts del curs inferior del riu, com Bítem, Xerta o Tortosa. L'últim punt de mostreig, on també s'han detectat, es troba a l'illa dels Bous, a Vinallop.

Els tècnics del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (Code), que s'encarrega del control de la plaga al Segre i a l'Ebre, van arribar a detectar entre 300 i 400 de larves per quilo de macròfit, a l'altura de Tortosa.

EFECTES DE LA RIUADA
El director del Code, Raül Escosa, ha explicat que la riuada que va afectar el tram final de l'Ebre el maig i el juny amb cabals propers als 2.000 metres cúbics per segon va permetre fer una neteja del riu «important» i evitar incidències durant un mes. Però, per contra, el fet que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) mantingués durant unes setmanes cabals d'entre 350 i 500 metres cúbics per segon va fer inviable el tractament previst contra la mosca negra. «Per això hi ha hagut aquesta expansió a la part baixa», diu.

Tot i recordar que cada any és diferent d'acord amb les variacions del règim fluvial, Escosa no oculta la sorpresa pel fet que exemplars adults de mosca negra hagin ampliat riu avall el seu radi d'acció, amb un desplaçament de les majors densitats des de Ginestar i Miravet, on tradicionalment s'han concentrat amb major intensitat els insectes i les larves, cap al Baix Ebre, on, durant els últims mesos, la seva presència és generalitzada. Malgrat això, creu que els tractaments fets un cop normalitzat el cabal de l'Ebre han donat resultats. La setmana vinent es preveu un nou tractament amb el producte biològic BTI, que té una efectivitat propera al 90%.

REMEIS EBRENCS
Escosa comenta que la mosca negra és ja «un ebrenc més» i que els habitants del tram final del riu hauran d'assumir la necessitat d'usar repel·lents o adaptar les activitat per evitar la mossegada d'aquest simúlid. Fent confluir la voluntat d'evitar aquestes molèsties, especialment en el cas dels treballadors del camp, i la recerca de noves aplicacions per als seus productes agraris, concretament l'oli d'oliva, la cooperativa Soldebre ha tret al mercat una línia de repel·lents contra la mosca. El seu gerent, Josep Estrada, diu que van treballar en l'elaboració a partir de l'observació de plantes que són repel·lents naturals, aplicant les essències sobre una base d'oli d'oliva, com a hidratant i reparador de la pell, o sobre base d'aigua, més lleuger però menys efectiu i durador. «Serveix tant per a la mosca negra com per al mosquit», precisa. Distribuïts per agrobotigues i cooperatives de les Terres de l'Ebre, els repel·lents de Soldebre van passar d'una producció d'unes 60 ampolles setmanals a d'entre 200 i 300, coincidint amb la fase de major virulència de la mosca negra a finals de juny. «Era el primer any i no pensàvem en aquesta resposta. Vam fer-ho pensant en les possibilitats de donar a conèixer el producte i mostrar la seva eficiència», diu Estrada, que no descarta una evolució millorada del producte si continua la demanda.