Al començament de la cerimònia d'inauguració dels Jocs de Pequín va pujar a l'escenari una nena vestida de vermell. Un moment vaig pensar que obriria la boca per anunciar que els Jocs quedaven suspesos i demanar al públic que tornés a casa. «Després d'haver escoltat les tertúlies televisives i radiofòniques d'Europa i de Catalunya en particular i d'haver llegit els editorials i articles que s'hi han publicat considerem que la Xina no és digna de celebrar els Jocs, així doncs passi-ho bé.» Ho devia dir, però una nena que es veu que hi havia amagada es va posar a cantar en comptes seu, i els Jocs es van inaugurar.

La vella Europa és una vella xaruga asseguda al banc del si no fos que no fa res més que rondinar perquè no hi ha mai res que li agradi. No li agraden els Estats Units, no li agrada la Xina i és tan equànime que ni tan sols li agrada Europa. Quan Europa es posa a votació, vota que no. Ho fa a París, a Dublín i, naturalment, a Catalunya, el país que sempre té el no a flor de llavi, el més rondinaire dels països que es fan i es desfan. Després passa que la vella només veu cine americà, que havia estat maoista fins abans-d'ahir i que paga amb euros. Euro, ha dit? Només ha servit per apujar els preus. Ara no és maoista, és ultraliberal, i voldria que la Xina, amb els milions i milions d'habitants que té, hagués fet la seva mateixa evolució personal a igual ritme. I si no havia estat maoista o leninista havia estat franquista o hitleriana. I fins fa dos-cents anys practicava el despotisme, il·lustrat o no il·lustrat. Jove, una Coca-Cola.

La vella Europa ha vist el despertar de la Xina en directe per televisió i no li ha agradat gens. Avorrit, militarista, de cine americà i amb una nena que fa veure que canta. No, perdoni: no és per motius estètics ni tan sols ètics que Europa s'ha de posar a tremolar davant la Xina que es desperta i que avança cantant i treballant i que d'aquí poc pot impartir lliçons de drets humans per poc que s'hi posi. El banc del rondineig on seu l'han fabricat a la Xina.