dilluns, 11 d'agost de 2008
> Personatges de l'estiu: el cambrer amable
ara torno
priera@elpunt.cat
PEP RIERA.
|
Fa molta calor per caminar pel carrer a aquesta hora, encara que sigui pel passeig marítim d'un poble de la Costa Brava. Decideixo prendre alguna cosa en un bar. Dubto si seure a la terrassa o entrar dins perquè l'aire condicionat m'ajudi a treure'm la suor que em raja. Entro. Hi ha aire condicionat, i no està posat a una temperatura polar (Aquest estiu, no passis fred, ens diu la Generalitat). Les taules són plenes. Sec a la barra. El cambrer està fent cafès i simultàniament eixuga gots i tasses a la pica. Dic «bon dia» per veure si em fa cas. De seguida aixeca al vista, em mira a la cara i em torna el «bon dia» amb un somriure. «Què vol prendre?», em diu amablement en un català amb accent de fora. Mentre m'ho penso, li demanen tres o quatre coses alhora des de diversos llocs del bar, a veure qui crida més. Quan han parat els crits dels maleducats, decideixo posar-lo a prova: «Un cafè amb gel». La prova és veure si em posa un cafè amb llet, que és el que passa quan ho demanes a la immensa majoria dels bars: kafemyé. Al cap de poc, quan ha servit per ordre inversament proporcional als decibels emprats la colla de maleducats i després d'haver netejat el meu tros de barra sense tirar-me a sobre les engrunes i les restes de sucre del client anterior, recollint-ho amb cura i dient-me «disculpi», em serveix un cafè amb gel impecable: «Tingui, que li vagi de gust», amb el seu accent particular. Li dono les gràcies i li demano si té algun diari. Me'l va a buscar i me'l porta. Gràcies altre cop. M'hi estic una estona, llegint, badant i pensant en l'amabilitat insòlita del cambrer. De cop, una veu em fa reaccionar. És la meva dona, que em diu si ja en tinc prou amb una hora i mitja de migdiada del canonge i que a veure si em decideixo a sortir una estona de l'apartament ja que no me n'he mogut des que hi hem arribat fa dies, i que no la miri amb cara de lluç i que no li torni a dir que estava tenint un somni molt agradable, perquè el que haig de fer és viure la realitat. Té raó, aniré fins al passeig marítim i prendré alguna cosa en un bar. A la terrassa, per si de cas.
|
)
