En català tenim aquesta coneguda expressió popular per expressar brevetat. En Jordi Martí ha tingut l'encert de convertir aquesta brevetat d'un dia en el nostre calendari (en aquest cas religiós) en una nova dita en què, lligant el nom de l'exalcalde de Tarragona i la festa igualment religiosa de Setmana Santa, fa la doble denúncia politicoreligiosa d'una estructura municipal, llarga en el temps, que Martí, crític de la proximitat, ha estudiat. Tot això pot llegir-se, darrerament, en el seu llibre Ni Nadal ni Setmana Santa. El Camp: deu anys d'opinió crítica, recull d'una setantena d'articles publicats en diversos mitjans informatius, d'aquí, d'allà i d'una mica més avall. A través d'una fonamentació lliure i d'una llibertat fonamentada, Jordi Martí s'hi esplaia a gust i ve a dir-nos que l'Emperador –l'«empaperador» local– ha anat nu, però, això sí, protegit per tots els passos de Setmana Santa, que a la Imperial Ciutat –amb tots els seus manaies– tenen tanta refulgència metàl·lica.

En aquest memoràndum d'intrigues, draps bruts i insolències del món polític, sindical, empresarial i financer de l'àrea territorial que estem comentant –que s'estén geogràficament molt més enllà–, l'autor dibuixa unes connexions que no són vistes ni sospitades per tots aquells que assisteixen, tan pietosament, a l'ofici de Nadal o a les processons de Setmana Santa.

I aquí ve el fort de la cosa: l'espessa xarxa d'aquestes connexions sobre uns objectius ben concrets (de Terres Cavades al fortí de la Reina, dels vaixells de guerra d'EUA al port de Tarragona a les disposicions urbanístiques a Port Aventura o dels patrimonis sindicals a l'anomenat Consorci del Camp) tenen al seu darrere un conglomerat nominal definible i, per suposat, homologat per la correcció política més selectiva, que s'allarga per descomptat al món de l'alta finança internacional, destinada de fa anys a substituir avellaners per espais de turisme evasiu i per exportacions estratègiques d'energia.