| |||||
|
dijous, 7 d'agost de 2008 > L'Audiencia Nacional jutjarà per primer cop quatre oficials dels camps d'extermini nazis
El jutge Ismael Moreno, en una decisió sense precedents, admet la querella de les víctimes del nazisme a l'Estat espanyolSERGI PICAZO. Barcelona Els supervivents dels camps d'extermini nazis tenen una última oportunitat de ser reconeguts com a «víctimes» per l'Estat espanyol. Seixanta-dos anys després dels Judicis de Nuremberg, l'Audiencia Nacional ha admès a tràmit per primer cop una denúncia formulada per les víctimes espanyoles, majoritàriament catalanes, del nazisme durant la Segona Guerra Mundial. El jutge Ismael Moreno, en una decisió sense precedents a l'Estat, podrà investigar el cas i demanar l'extradició de quatre guàrdies de les SS d'origen alemany que viuen sota arrest i amb ordre d'expulsió dels Estats Units. Una seixantena d'associacions de supervivents, com l'Amical Mauthausen i la Coordinadora per a la Memòria Històrica de Catalunya, ja ha donat suport a la querella judicial.
Johann Leprich membre de les Waffen SS i guàrdia a Mauthausen, Anton Tittjung de les SS Totenkopf i guàrdia a Mauthausen, Josias Kumpf un altre membre de les SS i destinat a Sachsenhausen i Iwan (John) Demjanjuk guardià al camp de Flossenbürg podrien ser jutjats a l'Estat espanyol en el primer judici contra el nazisme des de Nuremberg. Tots quatre, d'avançada edat, van ser descoberts als anys noranta als Estats Units i, després d'un judici de desnacionalització pel seu passat nazi, tenen una ordre ferma de deportació. El problema és que cap país europeu els accepta. El col·lectiu d'advocats Nizkor, en col·laboració amb una seixantena d'associacions de supervivents i per la memòria històrica, van aprofitar el seu arrest per iniciar una causa judicial contra ells per crims contra la humanitat que no prescriuen mai comesos contra ciutadans espanyols a l'estranger. Basant-se en la jurisprudència de l'Audiencia Nacional en casos contra torturadors i dictadors llatinoamericans, l'equip liderat per l'advocat Gregorio Dionis va aconseguir el 21 de juliol l'admissió a tràmit d'una querella formulada per un supervivent i tres familiars de víctimes dels camps d'extermini de Mauthausen, Sachsenhausen i Flossenbürg. Aquest incipient èxit processal permetrà, per primera vegada en la jurisdicció espanyola, donar inici a la instrucció judicial per investigar els crims del nacionalsocialisme i, en concret, les responsabilitats dels guàrdies Leprich, Tittjung, Kumpf i Demjanjuk, tots quatre integrants del Batalló de la Calavera ( Totenkopf ) de les forces de les SS. En paraules de Dionis, aquests antics nazis no eren uns simples soldats: «Eren, segons el Judici de Nuremberg, la crème del Partit Nacionalsocialista i els encarregats d'administrar els camps de concentració.» A més, les associacions es queixaven de «l'agreujant» que ha suposat la llei de la memòria històrica, aprovada en l'última legislatura amb els vots favorables del PSOE i IU-ICV, però no d'ERC, per «declarar legals les lleis franquistes que van consolidar l'exclusió d'aquestes víctimes del sistema del dret de gents europeu.» «Això podria fer trontollar la llei de la memòria», adverteix el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà. «Sempre hem denunciat la contradicció que suposa el fet que la justícia espanyola actués en la persecució dels règims dictatorials sud-americans executors de víctimes espanyoles i, en canvi, s'inhibís respecte als assassins nazis, feixistes i franquistes», va escriure Tardà en un article a El Punt. «Però, ara, aquests fonaments, que des del poder creien inalterables, trontollen». Si la sentència fos finalment favorable a les quatre víctimes, Tardà creu que les altres víctimes catalanes del nazisme també podrien anar a judici: «El cas de Lluís Companys, per exemple, que va ser entregat per la Gestapo a les autoritats franquistes, s'hi podria encabir.» A més, segons explica el diputat republicà, «cal tenir present que els milers de republicans espanyols i catalans assassinats als camps d'extermini hi foren deportats arran de la condició d'apàtrides dictada i pactada entre Serrano Súñer i Himmler». |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|