Només Montserrat Roig al seu llibre Els catalans als camps nazis (1977) i Albert Manent a La literatura catalana a l'exili (1976) havien parlat fins ara de Roc Llop (Miravet, 1908 - París, 1991). Manent feia esment al fet que havia guanyat diverses edicions dels Jocs Florals de la llenguda catalana celebrats a l'exili, en concret els de París, el 1965, i els d'Amsterdam, el 1974. El coneixement que Llop havia donat poc abans de morir del seu llegat literari a l'Arxiu Històric de Tarragona va empènyer Josep M. Sáez i Emigdi Subirats a escriure la biografia que, segons especifiquen els dos autors al llibre, rescaten l'escriptor del «pou de l'oblit»: «Roc Llop és un exemple clar de la qualitat humana de les persones del territori que al moment oportú va representar. Polític, pedagog, escriptor de tots els gèneres, home compromès amb la cultura ebrenca, poeta, periodista... un personatge polifacètic, il·lustradíssim, polièdric i complex que mantindrà la seva activitat creadora durant el seu llarg exili a l'Estat francès.»

El llibre s'estructura en dues parts, la primera de les quals parla de l'activitat pública i del bagatge humà de Llop, especialment de la seva vessant de polític anarquista (sempre va ser un militant actiu de la CNT) i d'escriptor. Mestre de professió i, per tant, autor també de nombrosos assaigs pedagògics, l'esclat de la Guerra Civil enxampa Llop al seu lloc de treball a la Colònia Escolar de l'Arrabassada de Tarragona. Els primers moments de l'exili els viu als camps de concentració de la Catalunya Nord (on va escriure, amb el músic Ricard Garriga, un llibre sobre la diàspora republicana i i la vida als camps francesos que, malauradament, es va perdre) i després, quan França entra en guerra amb Alemanya, en una companyia de treballadors. Capturat pels nazis, el 1941 ingressa al camp de Mauthausen i poc després al camp annex de Güsen, on el treball a les pedreres quasi el mata. Quan l'exèrcit nord-americà allibera el camp, Llop s'instal·la a París.

La segona part del llibre consta d'una breu selecció de l'obra de Llop, de la qual destaca la poesia, que va conrear durant tota la seva vida, amb obres com Poemes de llum i tenebra i. sobretot, les que Sáez i Subirats qualifiquen com a «narracions del terror». Dins la línia de la millor literatura concentracionària catalana, una producció no gaire abundosa en la literatura del país i on el referent continua sent la gran novel·la K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, Llop és autor de diversos textos, entre els quals destaca el recull Contes negres de les vores del Danubi: «Aquestes narracions descriuen la vida diària als camps nazis, relatada en primera persona, i desgranen amb força, i amb una certa lírica, les sensacions personals més profundes. Sempre amb un llenguatge planer, que intenta donar dosis d'optimisme amb similituds de la vida quotidiana fora del camp.» Els autors de la biografia de Roc Llop afegeixen sobre Contes negres a les vores del Danubi: «El recull brilla precisament perquè destaca amb duresa, però sense arribar al sadisme, les sensacions viscudes durant aquells moments.»