dimecres, 6 d'agost de 2008
> Els meus campions
la galeria
MIQUEL ESTRUCH TRAITÉ.
No m'agraden les Olimpíades. Em fa nosa tota la parafernàlia que l'envolta. No m'agrada la barreja de conceptes en l'esport. Posar junts esportistes sans i drogoaddictes tramposos, esportistes romàntics amb multimilionaris de l'espectacle esportiu, ho trobo massa fals. Aquest joc d'interessos econòmics amanits per les ínfules epicopatriòtiques propiciades pels grans estats enderiats a voler-nos convertir a tots en allò que no som, no només a base de garrotades, sinó també jugant amb la subtilesa dels sentiments, el trobo pervers i mesquí. A mi m'agrada una altra mena d'esport, el que fan les persones per gust, per il·lusió, per joc, per sanitat, per relació social i pel plaer de competir noblement. M'agrada l'esport entre amics. He estat esportista federat i he practicat molts esports sense ser-ne. Sóc dirigent esportiu i ho he estat en tots els àmbits, local, nacional, estatal i internacional. No m'emocionen les medalles olímpiques ni els himnes imposats ni les falses banderes. M'emociona profundament pensar en l'orgull que hauria sentit el meu malaguanyat amic Jordi si hagués pogut veure son fill, en Jordi petit, al capdamunt del podi en els relleus 4x200 de natació infantil en el darrer campionat d'Espanya, al costat d'en Sergi, fill d'un altre bon amic i d'en Jordi, amic de la meva filla i d'en Gerard, un esportista excepcional i encara millor persona, els seus companys, els seus amics, el seu equip. Aquest són els meus campions.
|
