Pel que fa al bàndol franquista, la visió dels ponents és que, amb la guerra ja decidida, el general Franco buscava exterminar el màxim de combatents i comandants amb vista al futur. Absolutament interessant en diferents nivells. «Als excombatents no els agrada sentir aquestes coses, perquè tenen la sensació que els van portar a la mort sense cap sentit», indica Sánchez Cervelló.

El director científic valora de forma excel·lent el desenvolupament del certamen, i subratlla la qualitat i la internacionalitat dels ponents. «Hem buscat gent rellevant. En un congrés sempre et solen fallar algunes persones, sobretot si el fas en una zona perifèrica. I hem tingut la sort que en aquest cas no ens ha passat. Ha vingut gent de països com Estats Units, Suècia o Nova Zelanda, perquè ens interessava tenir una visió global dels fets.» Sánchez Cervelló destaca també que «tot i que sigui el conflicte internacional més estudiat, sobre la Guerra Civil no està tot dit».

ELS ESPAIS MEMORIALS
La taula rodona prèvia a la clausura del certamen es titulava Història, memòria i patrimoni. En aquest epígraf s'amagava una explicació de la planificació existent pel que fa a la recuperació dels espais memorials. Jordi Guixé, responsable de projectes i Espais de Memòria de la Direcció General de la Memòria Democràtica, va presentar el Pla d'Actuació dels Espais de la Memòria a Catalunya. «Volem no només que la memòria sigui un patrimoni immaterial, sinó també difondre el material», afirma Guixé. Sota aquesta premissa, separen els espais en quatre àmbits: els relacionats amb la República, els de la Guerra Civil, els que tenen a veure amb l'exili i la frontera, i els que evoquen la lluita antifranquista i per la recuperació de la democràcia.

Després de Guixé, Àlex Cervelló va fer un repàs de l'estat dels projectes de recuperació que estan programats a les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, va recordar que, després del 115 Dies, el pròxim espai que entrarà en servei serà el de Soldats a la Trinxera de Vilalba, que està previst que s'inauguri el 9 d'agost.

Després d'ells, Conxita Mir, de la Universitat de Lleida, va explicar l'experiència del Pla Pilot de Lleida, i va fer palès el «dèficit de dol» que hi ha, sobretot pel que fa als afusellaments franquistes. Per acabar la ponència, es va explicar la visió que es té del conflicte des d'Itàlia i Alemanya.

ANEM A CREUAR L'EBRE!
Fora del congrés, durant el matí el grup amateur Ejército del Ebro, format per amants de la història d'aquest episodi bèl·lic, va recrear el creuament pel riu per part de les tropes republicanes. A la tarda es va fer un acte homenatge a la Casa de les Brigades Internacionals de Móra d'Ebre, i a la nit es van oferir un sopar i la Nit Roja de Rock. Demà es farà un reconeixement als lluitadors republicans.