Ara bé, la societat i, sobretot, els mitjans de comunicació fan una crítica ferotge a l'Església quan algun dels seus membres comet un delicte, quan la culpa d'un delicte sempre és personal.

Als catòlics la societat ens exigeix més i jo me n'alegro perquè tenim un ideal molt alt. Però voldria denunciar que quan es descobreix un pederasta, si és un capellà, la notícia es recrea en aquest fet i s'hi involucra tot el col·lectiu. En canvi, altres oficis no tenen el mateix tractament quan és igualment dolós que el delinqüent sigui un mestre, un monitor d'esplai, un metge, un cangur... ja que tots ells s'aprofiten d'una posició d'autoritat sobre la persona de la qual s'abusa.

Vull felicitar també el sant pare per haver proposat solucions per resoldre els problemes de la delinqüència i d'altres qüestions que ocupen i preocupen la nostra societat: la droga, la prostitució, l'alcohol, la violència, la degradació sexual, el desenvolupament sostenible. Caldria animar els nostres dirigents a prendre'n nota: una adequada estructura moral, el reconeixement de la dignitat innata de tota persona que és imatge de Déu i, per tant, amb el dret a la vida des de la seva concepció fins a la mort natural, el respecte als drets humans fonamentats en la llei natural que no depèn de negociacions o concessions fruit d'un simple compromís.