| |||||
|
dimecres, 23 de juliol de 2008 > Entitats del pacte fan un manifest contra les concessions a l'escola concertada
ICV creu «irrenunciable» incloure en la reforma educativa el terme «servei públic educatiu»MARCEL BARRERA. Barcelona Els últims canvis introduïts en els esborranys de l'avantprojecte de la llei d'educació de Catalunya (LEC) a favor de l'escola concertada han estat com un petit terratrèmol en les entitats educatives més virades a l'esquerra. Ahir a la tarda, algunes de les entitats signants del Pacte Nacional per a l'Educació, com ara la federació de pares Fapac, els sindicats de mestres CCOO i la UGT, els Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) i l'associació d'estudiants AJEC es van reunir per elaborar un manifest que faran públic divendres en què es deixarà clar que consideren «irrenunciable» anar cap a un servei públic d'educació.
La llei d'educació ha embarrancat abans d'entrar dimarts que ve al govern, i els canvis introduïts a última hora en el sentit de flexibilitzar els controls a l'escola concertada han caigut com una galleda d'aigua freda en les entitats d'esquerra, que divendres faran una declaració pública que servirà per exigir al govern que la reforma educativa compleixi el Pacte Nacional per a l'Educació firmat el 2006, en què s'afirmava que calia anar cap a un servei públic d'educació. L'eliminació d'aquest terme de tot el text en alguns dels esborranys de l'avantprojecte de la LEC pel de servei d'interès públic, que és el terme que s'utilitza a l'Estatut, ha fet saltar tots els llums d'alarma, en plenes vacances de la comunitat educativa, a pares, mestres i alumnes de l'escola pública. En la reunió hi havia Walter García, president de la Fapac; Ricard Aymerich, dels MRP; Andreu Espínola, de l'AJEC, i Montserrat Ros, de CCOO. Les pròximes hores hi haurà contactes amb la Federació de Municipis de Catalunya i el Col·legi de Doctors i Llicenciats perquè s'afegeixin al manifest. La diputada de CiU Irene Rigau va criticar ahir la reunió perquè, va dir, és una manera de voler «patrimonialitzar» d'unes quantes entitats un acord que va firmar una trentena d'associacions. «No podem incomplir el que diu l'Estatut ni anar en contra del que el poble de Catalunya va votar», va dir Rigau per defensar el terme de servei d'interès públic. Segons algunes fonts, el PSC hauria acceptat introduir el terme servei d'interès, que reclamava l'escola concertada, perquè així les potents patronals no puguin aparèixer com un aliat de CiU durant tot el tràmit parlamentari que hi haurà a la tardor. Es tractaria d'acceptar, en aquesta fase inicial del procés, un terme que reivindica CiU per no deixar espai polític als nacionalistes. Des de CiU, el suport del qual és imprescindible perquè la llei sigui estable i no condicionada als vaivens polítics, es creu que no totes les forces d'entesa estan en aquests moments pel consens, en referència a ICV, que va dir obertament que el text que va aprovar ahir el consell tècnic els «desagrada» i que «fins a l'últim minut» abans de ser aprovat pel govern negociaran canvis. «No acceptarem que el text quedi com a servei d'interès públic», va dir un portaveu d'ICV. Pel diputat d'ERC Josep M. Freixanet, els republicans «no es mouran mai del que diu el pacte» i «més enllà dels noms és important fer el servei públic educatiu». ERC, tot i que se sent més còmode amb el terme de servei públic, accepta el de servei d'interès públic per així poder arribar al consens. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, va destacar a través d'un comunicat que la llei permetrà «regular el marc horari de totes les àrees», i que així es blindarà la immersió lingüística. Fonts de CiU van lamentar que els republicans es vulguin apropiar una fórmula que la setmana passada s'havia «verbalitzat» entre el conjunt de forces polítiques. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|