Quan gairebé tothom el comparava amb el fallit Barça 2000 de Josep Lluís Núñez, el projecte de remodelació del Camp Nou dissenyat per Norman Foster torna a agafar embranzida i, de retruc, dóna la raó als que pensen que Joan Laporta està entestat a acabar el mandat i a passar a la història del club com el president que va impulsar l'estadi del segle XXI. Després de mesos de discretes negociacions amb els responsables d'Urbanisme de l'Ajuntament, aturades quan es va conèixer l'embranzida de la moció de censura promoguda per Oriol Giralt, Laporta va donar el 30 de juny passat l'ordre de formalitzar la reordenació dels terrenys del FC Barcelona al districte de les Corts, segons van explicar ahir membres de l'equip de govern municipal.

La proposta –que implica la modernització i ampliació parcial del Camp Nou, l'obertura dels entorns de l'estadi i la requalificació dels terrenys del Miniestadi i d'alguns camps d'entrenament per fer-hi pisos i cobrir així els 250 milions d'euros que costen les actuacions dissenyades per Foster– va arribar a l'àrea d'Urbanisme del consistori el 4 de juliol, dos dies abans que Laporta superés la moció de censura, però amb un 60,6% de vots contraris a la seva gestió.

En vista de la feble posició en què ha quedat el president del Barça, l'alcalde Jordi Hereu ha optat per la prudència i per alentir la resposta a un projecte que fa coïssor al territori. Ahir, en una visita a les Corts, va evitar indicar que el bipartit ja té el projecte sobre la taula i només va reiterar: «Quan el coneguem, en parlarem [fent referència al Barça i als veïns].»