L'exlíder serbi de Bòsnia Radovan Karadzic, l'home més buscat des de la guerra de l'antiga Iugoslàvia i anomenat el Carnisser de Sarajevo, és considerat responsable de genocidi i altres crims, entre els quals destaquen la matança de 8.000 homes a Srebrenica el juliol de 1995, quan les tropes serbobosnianes van conquerir aquest enclavament, llavors protegit per l'ONU.

Karadzic va néixer a Montenegro el 1946, és doctor en psiquiatria i seguidor ferri del nacionalisme serbi. El 1990 va aparèixer en l'escena política, amb la formació del Partit Democràtic Serbi per construir «la Gran Sèrbia». Tot i que va col·laborar en el Parlament bosnià amb musulmans i croats, va abandonar el joc parlamentari quan els musulmans i croats van votar a favor de la independència. A l'abril de 1992 va començar la guerra i Karadzic es va convertir en els president dels serbobosnians després que aquests proclamessin la seva república. Sota el lema «Els serbis poden viure sense pa, però no sense estat», va encapçalar un procés de neteja ètnica que va provocar la mort de 200.000 persones. Després de la guerra va evitar l'ordre d'arrest perquè es va mantenir en parador desconegut durant deu anys.

A més de la política, era un literat aficionat i va publicar cinc llibres de poesia i va guanyar dos premis literaris. Karadzic està casat i té dos fills. La seva esposa es va mostrar ahir alleugerida en saber que Karadzic és viu.