El 2009 es preveu clau per a la futura llei d'ordenació territorial. La normativa està inclosa en la de governs locals, i Ausàs ja ha advertit per activa i per passiva que s'hi especificarà les seves funcions i competències, però no s'hi inclourà el mapa de Catalunya en vegueries. Un dibuix sobre el qual els socis de govern mantenen discrepàncies, ja que mentre que ERC i ICV-EUiA són partidaris de la vegueria del Penedès, des del PSC la descarten, malgrat que hi ha alcaldes socialistes que s'hi han mostrat favorables. Un cop aprovada la llei, van confirmar des de l'executiu, la nova ordenació territorial començarà per l'impuls de les set vegueries ja acordades: Barcelona, Lleida, Girona, el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, l'Alt Pirineu i l'Aran, i la Catalunya central. Serà a partir del 2011 –s'han de constituir després de les properes municipals– i el procés començarà per la de l'Ebre. Això no pressuposa, deixaven clar des del govern, que es descarti definitivament la possibilitat de la vegueria del Penedès.

De fet, van indicar que l'executiu té previst aprovar properament una modificació del pla territorial general de Catalunya per passar dels actuals set àmbits funcionals existents –coincideixen amb les vegueries acordades– a vuit, perquè el Penedès en tingui un de propi. Malgrat que en públic es rebutja veure-ho com l'embrió d'una futura vegueria, fonts de l'executiu reconeixien que és un «primer pas» que contribuiria a anar cap a la vegueria si decidissin constituir-la.

PRIMER, L'EBRE
El govern també té previst aprovar dimarts vinent la memòria de la llei de migració de les diputacions a les vegueries, que preveu diferents procediments per fer el pas. Un d'aquests és el dels precedents històrics. És el que permetrà que, atenent-se a un decret per crear el consell intercomarcal de les Terres de l'Ebre, signat pel president Tarradellas el 1978, en aquest cas la constitució es pugui fer automàticament.