Des de la primera fila de l'Auditori del Palau de Congressos de Catalunya, on seia al costat de Daniel Fernández, un seriós José Luis Rodríguez Zapatero escoltava José Montilla, amb qui s'havia reunit breument abans de la cloenda. En ple pols entre els governs català i estatal per la negociació del nou finançament, que alguns consideren la prova de foc per a les relacions entre el PSC i el PSOE, el president de la Generalitat i reelegit primer secretari dels socialistes catalans, va llançar-li un advertiment clar: per sobre de tot, el país. «T'estimem molt, però encara estimem més Catalunya i els seus ciutadans. Tenim obligació primer amb ells, els seus problemes, expectatives, justes demandes, cultura, llengua i el seu Estatut, que defensarem amb totes les nostres forces.»
Montilla, fins ara prudent i dedicat als missatges en clau interna en les dues primeres jornades del congrés, va saltar a l'arena del debat del finançament per constatar, tal com ho han fet el conseller Antoni Castells i els partits, que els principis genèrics de Pedro Solbes són insuficients i no compleixen la carta catalana. «Les primeres notes de la música no ens agraden», va dir, sobretot perquè «la partitura és l'Estatut», una llei orgànica que no es va estar de recordar-li que va ser avalada pel mateix Rodríguez Zapatero en el congrés. «L'Estatut va ser el nostre acord, i avui és la nostra llei: la meva, la teva i la de tots», va apuntar.
El rebuig de Montilla al pla Solbes es reforçarà avui amb la imatge d'unió del govern reunint-se amb CiU, prèvia al consell de política fiscal i financera de demà. Tal com va dir dijous el conseller d'Economia, el president de la Generalitat va garantir que no acceptaran «un mal acord» i va demanar a Rodríguez Zapatero: «No decebis». Ho feia després d'haver deixat patent, primer amb un vídeo de la passada campanya electoral de les estatals i també de viva veu, la decisiva contribució del PSC en la victòria del PSOE el 9 de març.
La fermesa de Montilla va anar acompanyada del reconeixement que el president espanyol se l'ha jugat per Catalunya en temes com ara la defensa de la immersió lingüística, i la garantia que, abans de crear-li nous «problemes», com assegura que vol CiU, esgotarà la via del diàleg i la negociació amb l'executiu estatal.