L'EMT va encarregar fa sis mesos un estudi per valorar la possibilitat d'implantar el Bicing a l'àrea metropolitana. Alguns ajuntaments s'havien mostrat encuriosits i favorables a implantar el sistema de lloguer de bicicletes i ahir el president de l'entitat, Antoni Poveda, va fer públics els resultats, que ahir mateix van ser exposats als 17 consistoris. L'EMT planteja, en una primera fase, una xarxa de 440 estacions, un parc de 3.520 bicicletes i un recorregut de carrils bici de 378 quilòmetres. Els ajuntaments, en aquest sentit, hauran d'ampliar els carrils existents, ja que actualment sumen 203 quilòmetres. Els diferents municipis tenen planificats de moment el desenvolupament de 134 quilòmetres més, però per fer-ho viable n'hi hauran d'afegir 40 més que ara mateix no estan previstos. Aquests quilòmetres es refereixen tant als carrils reservats a voreres i calçades com a les illes de vianants o carrers amb prioritat invertida i aquells en què la velocitat està limitada a 30 quilòmetres per hora.

L'anomenada Àrea Bicing s'estendrà a Badalona, Castelldefels, Cornellà, Esplugues, Gavà, l'Hospitalet, Montcada i Reixac, Montgat, el Prat, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Viladecans. Molins de Rei i Ripollet, dos municipis que estan fora de l'àrea metropolitana, s'han interessat també per la implantació del Bicing i, malgrat que no entra en la seva competència, l'EMT ja ha fet un estudi a Ripollet i en començarà un altre a Molins. L'Entitat Metropolitana del Transport crearà una empresa que tindrà com objectiu coordinar el desplegament amb els ajuntaments i promocionar el servei. En primer lloc, i un cop es va presentar ahir el projecte als consistoris implicats, cada ajuntament haurà de signar un conveni amb l'EMT perquè aquest organisme gestioni el servei. D'altra banda, caldrà unificar les normes de circulació amb bicicleta, i per aquesta raó els ajuntaments s'hauran de posar d'acord per aprovar una ordenança comuna que reguli la convivència al carrer de vehicles, bicicletes i vianants. «Els municipis marcaran el ritme, però si ho posem tot en marxa el setembre podríem aplicar l'Àrea Bicing d'aquí a un any», va calcular Poveda,

El servei costarà 10,5 milions d'euros anuals, és a dir, 3.000 euros per cada bicicleta. La publicitat serà la que pagarà sobretot la implantació del Bicing a l'àrea metropolitana, a diferència de Barcelona, on el servei el sufraga l'excedent de l'àrea verda. Les tarifes que paguin els 100.0000 usuaris cobriran el 25% del cost, els ajuntaments es faran càrrec d'un 15% i la publicitat pagarà el 60% restant. Els anuncis es col·locaran als opis, panells de 2 per 3 metres que s'instal·laran a cada estació. S'ha plantejat també que les bicicletes incorporin publicitat, però Poveda va reconèixer que la mesura s'ha intentat a París i «no és fàcil».

El servei serà compatible amb el de Barcelona? Seria desitjable, però no sembla que preocupi gaire a l'EMT. «La majoria de moviments no són entre Barcelona i els municipis, sinó que ho són entre aquestes ciutats, que moltes formen un continu urbà», va manifestar Poveda. Perquè d'entrada fos compatible s'hauria d'adjudicar el servei a l'empresa que el presta a Barcelona, Clear Channel, però l'EMT pensa obrir un concurs públic. «No podem demanar que sigui compatible des del primer dia, tot i que volem que ho sigui en el futur.» D'entrada, l'alternativa és col·locar en els punts fronterers entre Barcelona i els municipis de l'Àrea Bicing dues estacions dels dos sistemes perquè els usuaris puguin canviar de bicicleta.