| |||||
|
dijous, 17 de juliol de 2008 > Un ull en el veí i l'altre en l'infinit
El terror quotidià i la ciència-ficció, amb «2001: una odissea en l'espai» com a bandera, protagonitzaran el festival de SitgesXAVI AGUILAR. Barcelona Hi va haver un temps en què la por i la incertesa la generaven mons remots en el temps o l'espai. Actualment, és el veí que et creues cada dia a l'escala o el company de feina qui pot desencadenar el pànic més absolut. Sobre aquesta tesi gravitarà la pròxima edició del Festival Internacional de Cinema de Catalunya Sitges 08, que ahir va fer un avançament de la programació que oferirà entre el 2 i el 12 d'octubre. Aquesta 41a edició retrà homenatge al film de Stanley Kubrick 2001: una odissea en l'espai i dedicarà una retrospectiva sobre el paper de la ciència-ficció en la història del cinema, però la secció oficial, amb un fort matís afrancesat, recollirà la tendència de la producció actual de centrar-se en el terror quotidià i estrictament real. «Enguany celebrem el 40è aniversari d'una pel·lícula que va marcar una generació. Tothom ha vist 2001: una odissea en l'espai», explicava ahir el director del festival, Àngel Sala, en referència a un dels films cabdals del cinema. Malgrat això, en la pròxima edició del festival de Sitges es tornarà a projectar el film clàssic de Kubrick, del qual no es poden fer remasteritzacions ni edicions especials d'aniversari perquè, en morir, el cineasta va deixar la seva obra fortament protegida per la fundació que du el seu nom. Per recordar aquest film hi haurà la presència dels actors Gary Lockwood i Keir Dullea que se les havien d'haver amb HAL, del supervisor d'efectes especials Douglas Trumbull, que farà una classe magistral, i de Jan Harlan, productor executiu i assistent personal de Kubrick. Aprofitant l'efemèride, el festival farà una revisió de la ciència-ficció que, segons Sala «ha contribuït molt a fer avançar el gènere» en una retrospectiva en què s'inclouran films com ara El planeta dels simis (que també compleix 40 anys i permetrà recordar el desaparegut Charlton Heston), Planeta prohibit, La fuga de Logan i Encontres a la tercera fase. A més, a la secció Europa imaginària s'hi veuran Solaris (per a molts la versió soviètica del film de Kubrick), The man who fell to earth i Barbarella. Sitges també retrà un nou homenatge a King Kong, la imatge del festival, amb la projecció de la còpia remasteritzada del King Kong del 1933 i també un documental de Peter Jackson al voltant del rodatge d'aquella producció, en la qual reconstrueix, a partir dels esbossos originals, l'escena perduda del film del 1933 protagonitzada per unes aranyes. Al contrari del que havia passat en edicions anteriors, els responsables del festival no van avançar ahir quin seria el film que inaugurarà el certamen. Així, Àngel Sala es va limitar a avançar alguns dels títols de la secció oficial Fantàstic, «que ja té definida la seva programació al 90% o 95%». De les pel·lícules seleccionades per competir pels premis del festival se'n poden extreure dues conclusions. D'una banda, sembla evident que el terror en l'actualitat ha evolucionat cap a un terreny més real i quotidià. De l'altra, que mentre la producció asiàtica s'estabilitza i la nord-americana crema els seus principals cartutxos en les cartelleres estivals, la producció europea de gènere guanya pes de manera progressiva. «El cinema europeu tindrà força pes en la secció oficial, i concretament arribaran quatre o cinc produccions franceses, a banda d'altres de Suècia o Alemanya, per exemple.» Per a Sala, d'aquest auge del gènere en l'àmbit continental se'n pot sentir parcialment responsable el cinema català gràcies a l'èxit i el recorregut de films com El orfanato i Rec durant l'any passat. Vinyan, film de Fabrice du Welz que d'alguna manera recorda a ¿Quién puede matar a un niño? de Chicho Ibáñez Serrador; Martyrs, de Pascal Laugier, que reobre el debat dels límits de la violència en el cinema amb una de les pel·lícules més extremes dels darrers temps, segons els entesos; i l'adaptació al cinema que Michel Houellebecq fa de la seva pròpia novel·la, La possibilité d'une îlle; són alguns dels exemples del cinema francès que a l'octubre arribarà a les pantalles de Sitges. A més, des d'Anglaterra arribarà Eden lake, una mena de Funny games britànic a càrrec de James Watkins, i des de Suècia ho farà Let the right one it, una transgressora història de vampirs filmada per Tomas Alfredson. En la competició oficial també hi haurà Surveillance, un American gothic contemporani dirigit per Jennifer Chambers Lynch, filla de David Lynch; Tokio! una faula asiàtica dirigida per tres gurus del gènere com són Bong Joon-ho, Léos Carax i Michel Gondry; The Chaser, l'original perspectiva d'un serial killer de Hong-Jin Na; i Crows- Episode 0, on Takashi Miike, un habitual del festival, composa un brutal relat de la violència juvenil al Japó a partir d'un manga d'èxit. Fora de competició es podrà gaudir de Blindness, l'adaptació de Fernando Meirelles de la novel·la de José Saramago protagonitzada per Julianne Moore i Gael García Bernal que ja va obrir Canes; JCVD, un fals biopic sobre Jean-Claude Van Damme; Synecdoche, New York, del guionista de Michel Gondry Charlie Kaufman; Repo! The genetic opera, una òpera rock en clau de cinema de terror futurista; i The informers, adaptació d'una novel·la de l'autor d'American psycho protagonitzada per Kim Basinger i Mickey Rourke. Entre les poques presències garantides fins al moment hi ha també la d'Umberto Lenzi, creador de pel·lícules com La invasión de los zombies atómicos, que rebrà el premi Nosferatu i és l'únic membre del jurat confirmat fins al moment. També s'espera la presència dels equips artístics dels films catalans presents al festival, com Transsiberian, dirigida per Brad Anderson per a Filmax. Aquest thriller neogòtic que transcorre al mític tren es projectarà en la jornada de cinema català, mentre que en dies posteriors es veuran films com Sexy killers, Santos o Soy un pelele, del director debutant Hernán Migoya.Un any més, les seccions paral·leles del festival de Sitges recolliran propostes arriscades com poden ser Otto, or up with dead people, on un dels gurus de la cultura homosexual, Bruce LaBruce, dóna el protagonisme a un zombi gai; i Philosophy of a knife, on Andrey Iskanov relata amb pèls i senyals durant més de quatre hores els experiments genètics dels japonesos en la Segona Guerra Mundial. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
>El festival de Sitges dedica una retrospectiva a la ciència-ficció |
|