dimarts, 15 de juliol de 2008 > Tom Waits fa gran la seva llegenda en un concert demolidor a l'Auditori del Fòrum
Tres mil fans incondicionals testimonien l'esperat debut a Catalunya del músic californià, que avui fa un segon concert
GUILLEM VIDAL.
Barcelona Tres mil afortunats van viure ahir l'esperat debut de Tom Waits a Catalunya. En un Auditori del Fòrum on es respirava per tots cantons el caràcter irrepetible de la vetllada, el músic californià i la seva banda de sis músics van oficiar una cerimònia que és molt més que un concert de rock. Mitja hora de retard en el començament del xou va impacientar el públic, però tan bon punt Waits va aparèixer pel racó dret de l'escenari, no hi va haver res més que màgia. Ja fos amb la guitarra, al piano o simplement furgant en les profunditats de la seva gola, Waits va treure del calaix cançons com ara Rain dogs , Hang down your head i una Innocent when you dream acompanyada en els cors per tota l'audiència. Waits torna a actuar avui, amb les entrades exhaurides.
Foto: ORIOL DURAN
|
Foto: ORIOL DURAN
|
+ Tow Waits va mostrar la seva faceta histriònica durant tot el concert a l'Auditori del Fòrum de Barcelona, el primer a la ciutat de la carrera en aquesta gira Glitter and Doom. Foto: ORIOL DURAN
|
El nerviosisme es sentia a mesura que t'acostaves al Fòrum i, ja a l'Auditori, era tot un fet. A l'estand de marxandatge la gent s'amuntegava per comprar unes estranyes samarretes que reproduïen una taca d'oli estampada per Waits i en els minuts previs al concert no eren pocs els curiosos que s'aproximaven a l'escenari per observar de ben a prop els recursos escènics de l'espectacle: sorra a terra (que provocava una gran polseguera cada cop que Waits picava ben fort amb els peus) i una vintena d'altaveus de totes les mides i de tots els colors. Finalment, a les deu Tom Waits va començar a cantar davant del públic català per primer cop en els seus trenta-cinc anys d'història, i ho va fer amb Lucinda i Way down in the hole , les dues úniques cançons que no han fallat en cap concert de la gira. Amb barret, americana, camisa i pantalons negres, gesticulant com només gesticula ell, i utilitzant el peu de micròfon com una part més del seu cos, Waits va ser rebut amb el públic dret. A Falling down , el saxofonista Vincent Henry es va revelar com un dels protagonistes de la nit; després d' All the world is green , Waits es va treure elegantment el barret i es va posar les mans a les celles per fer una ullada a l'apassionat auditori que tenia al davant; God's away on Business va convidar tothom per primer cop a acompanyar-lo picant de mans, i a Metropolitan Glide va agafar la guitarra per primer cop. Havia passat només mitja hora de concert i allò ja feia olor d'històric. Hang down your head va fer posar la pell de gallina fins i tot a l'equip de seguretat que vetllava constantment perquè no es fessin fotos i, ja al piano, Waits es va fer valer com un gran contador d'històries amb Johsburg, IL i Innocent when you dream . Començava una segona hora de concert que a l'hora de tancar aquesta edició encara no s'havia acabat. L'espera ha estat llarga però ha valgut la pena.
|