Sempre agrairé a Mireia Llorens que em regalés Maus, la novel·la gràfica amb la qual Art Spiegelman va relatar l'experiència del seu pare, el supervivent Vladek Spiegelman, en un camp d'extermini nazi a Polònia. L'autor de Maus, que significa «ratolí» en alemany, va dibuixar animals antropomòrfics (els jueus són ratolins, els alemanys són gats, els polonesos són porcs, etc.) en aquest còmic que s'interroga èticament sobre la manera (i la mateixa possibilitat de ser-ne capaç) de reflectir l'horror dels camps d'extermini. Així, doncs, s'hi fa present el mateix procés de creació de l'obra. Narrat des d'una subjectivitat que es fa explícita, el relat també aborda la difícil relació d'Art Spiegelman amb el seu pare i altres aspectes autobiogràfics. El cas és que Maus va marcar el principi del meu reenganxament al còmic, que havia anat abandonant pel supòsit (potser hauria de dir prejudici o ignorància) que era un territori habitat per herois, encara que siguin foscos o ambigus. Maus em va revelar que el jo, amb la seva fragilitat, també havia entrat en el món del còmic i, així, la subjectivització del discurs sobre el real que defineix els temps actuals. Una cosa que, entre altres exemples diversificats del còmic autobiogràfic o d'aquell en què uns fets són relatats a partir de la pròpia experiència, també es pot comprovar amb Fui hija de supervivientes del Holocausto, de Bernice Eisenstein; Persepolis, de Marjana Satrapi; Palestina, de Joe Sacco; Blankets, de Craig Thompson, i Píldoras azules, de Frederik Peeters; o amb Fun Home, una tragicomèdia familiar (RBA, 2008), la novel·la gràfica de la nord-americana Alison Bechdel que, de fet, m'ha creat el desig d'escriure aquest article.

Així és que parlaré de Fun Home, un còmic publicat l'any 2006 als EUA amb el qual Alison Bechdel s'acosta a la figura enigmàtica del seu pare, mort vint-i-cinc anys enrere, traçant el relat de la seva pròpia formació. El pare com a enigma? Potser sempre, però més encara quan, poc abans que l'home morís a causa d'un accident que crea la sospita d'un suïcidi, la seva filla va saber que era homosexual a través de la seva mare i després d'haver revelat als pares que havia descobert el seu lesbianisme. Un homosexual amagat dins de l'armari d'una estructura familiar en què cadascun dels seus membres, com reflecteix la vinyeta reproduïda a la coberta del llibre, va anar-se entotsolant en les seves diferents afeccions. El pare en tenia de diverses, com ara la jardinera i la decoració, practicada obsessivament en l'interior domèstic: una manera de cultivar i guardar més les aparences, una forma d'amagar-se, una tendència a l'abarrocament que la seva filla, vivint la seva sexualitat de manera lliure i oberta, sembla contradir amb un dibuix minimalista, sobri i despullat. Però no és una negació del pare, al qual la filla deu la transmissió d'una altra de les seves afeccions, al capdavall la seva gran passió: la literatura. Bruce Allen Bechdel va ser un gran lector, de manera particular de Scott Fitzgerald, amb el qual va coincidir en el fet de viure només 44 anys, com fa constar la seva filla amb la sospita d'una casualitat gens atzarosa. Però també va iniciar la seva filla en la lectura de Salinger, de Camus o, mitjançant l'autobiografia en què parla de l'amor entre dones, de Colette. Aquest gust per la literatura, que Alison Bechdel fa present com a forma de comprensió de la vida i com a recurs per vincular l'experiència individual a la col·lectiva, es reflecteix en la rica complexitat del text de Fun Home, ple de referències a El gran Gastby, A la recerca del temps perdut, de Proust, o a l'Ulisses de Joyce. També a Oscar Wilde, que li fa pensar en el seu pare, però que va descobrir a través de la mare, actriu aficionada que va representar La importància de dir-se Ernest.

Potser hauria d'haver aclarit abans que Bruce Allen Bechdel, el qual va tenir dos fills més, va viure la seva homosexualitat amagada a Beech Creek, una petita localitat de Pennsilvània, mentre que la seva filla va començar a viure obertament la seva sexualitat mentre estudiava a Nova York i va convertir-se de molt jove, amb poc més de vint anys, en una institució contracultural i en un referent del món lèsbic publicant la tira còmica Dykes to watch out for (amb edició en castellà a La Cúpula: Unas bollos de cuidado), que ha tingut seqüeles. O també haver explicat que el títol Fun Home fa referència al fet que Bruce Allen Bechdel regentava una funerària heretada del seu pare. Així és que Alison Bechdel aviat va familiaritzar-se amb els morts. Però, a la vegada, els morts sempre es fan estranys. I molts dels seus enigmes mai no podran aclarir-se. Bruce Allen Bechdel va endur-se a la tomba secrets que la seva filla mai no podrà esbrinar. Però és amb voluntat de coneixement (i de comprensió) que Alison Bechdel fa memòria del pare i n'interpreta alguns documents, com ara fotografies o els mateixos llibres que el mort va llegir amb passió. En tot cas, aquesta recerca sobre el pare desconegut comporta una experiència d'autoconeixement. Recordant amb distanciament irònic la seva infància i adolescència dins d'una família tragicòmica, Alison Bechdel explora en la seva identitat, reconstrueix el seu procés de formació moral, intel·lectual, sexual. El resultat és apassionant. I, malgrat que parli de la tristesa moral d'una sexualitat viscuda amb culpabilitat, la lectura d'aquesta obra m'ha fet feliç. Potser perquè està feta amb intel·ligència per algú sense sentiment de culpa i sense ressentiment. També agrairé sempre a Pep Nadal que me la recomanés fa unes setmanes. Des d'aleshores, la vaig llegint, la vaig deixant, la vaig regalant, la vaig recomanant.