Artur Mas arriba per tercer cop a un congrés ordinari de Convergència com a únic aspirant a la secretaria general del partit. La Casa Gran és la seva aposta personal per atreure una àmplia «massa crítica» que li permeti recuperar el govern de la Generalitat. Cap veu dins del partit ha qüestionat el seu lideratge, però Mas també sap que difícilment podrà aspirar a una quarta oportunitat si no se'n surt a les urnes. O bé a l'hora de tancar pactes postelectorals. En les darreres setmanes tan sols l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, s'ha deixat sentir reclamant una direcció més plural. Mas l'ha escoltat i l'integrarà en la seva direcció. Però tothom s'esborra per ara de qualsevol travessa successòria.
La Casa Gran centrarà, doncs, el debat congressual. I ahir, després de reunir-se amb el consell executiu sortint, el secretari general de Convergència va llançar un advertiment: no sense Unió. L'alerta de Mas és significativa tenint en compte que, tancat d'entrada el debat de lideratge, una de les claus de la convocatòria és la relació amb Unió Democràtica i el futur de la federació de CiU que, des d'alguns sectors, com ara la plataforma Desfederem-nos, aposten per trencar. Mas va subratllar el contrasentit que això suposa tenint en compte que el seu és un projecte inclusiu. «Difícilment s'entendria que volguéssim construir la Casa Gran del Catalanisme si al mateix temps replantegéssim les relacions amb Unió per fer aquesta casa més petita. Es tracta de fer-la més gran», va deixar clar. Era una manera de refermar el vincle entre CDC i UDC, tot i reconeixent, com es fa en la mateixa ponència d'organització, que la col·laboració de més de trenta anys potser s'ha de fer «des de paràmetres diferents».
POCS ENTREBANCS PEL CAMÍ
Deixant de banda aquestes esmenes rupturistes, el congrés es presenta relativament «plàcid». Només la contundència del missatge sobiranista de les ponències augura un cert enrenou. Diversos corrents i militants individuals reivindiquen l'horitzó de l'Estat propi com a alternativa a la posició oficial de proposar l'exercici d'un dret a decidir progressiu: primer en temes que afavoreixin alts consensos i algun dia, potser, sobre l'autodeterminació.