dimecres, 9 de juliol de 2008
> M'ofego
la galeria
MIQUEL ESTRUCH TRAITÉ.
Començo a estar saturadet. Aquest estiu ha vingut de cop i ens ha dut una onada de calor sobtada que em porta de l'angoixa a l'esbufec. El sol, pres d'una grogor i una vermellor d'intensitats inconegudes, sembla encaparrat a estavellar-me la closca. I els petards! Quina nosa!, quin mal de cap! A mi, que no m'han agradat mai aquestes fresses, se'm fa absolutament insuportable haver d'aguantar les fòbies primitives dels espanyolaires de toro i barretina que celebren els trumfos de la roja com qui celebra la festa nacional dels Països Catalans: amb més petards que mai perforant-me la clepsa. Quin turment! Quin viure amb l'ai al cor tot lo dia! I, ara, el nen de Manacor, es veu que li ha fotut un júlit al suís que l'ha deixat espaterrat. Au, més petards! Sort que el de les carreres aquest any sembla estar una mica moix, el pobre home, que, si no, vinga coets i correcames! Ja estic patint ara pels nois de l'Aíto. He de reconèixer que tenen un equipàs. Encara m'hauré d'empassar algun «vivaspaña» de la boca d'en Rudy o d'en Ricky. Quina por! No sé si podré sobreviure a aquest estiu, de debò. Només falta, per acabar-ho d'adobar, que em vinguin a remenar les parts toves a base de manifestos torracollons, signats per una trepa de troglodites doctorats en FP, i no em refereixo precisament a la formació professional. Sisplau, que s'acabi aquest estiu d'una vegada i que tornin les pluges que en Baltasar va encarregar a la Moreneta. M'ofego!
|
