El conreu de la tòfona negra a Catalunya es va iniciar els anys seixanta, però no va reeixir, ja que «no es va fer en les condicions idònies», segons Garcia. Hi ha dos fets essencials per l'èxit del conreu d'aquest fong tan apreciat: l'aptitud del sòl i assegurar que la planta hoste (normalment, roure i alzina, però també avellaner) tingui espores de tòfona i alhora de cap altre fong que li faci la competència. Creix de manera natural als boscos, però les darreres tres dècades se n'ha iniciat la plantació en vivers. Les zones calcàries –com ara les comarques tarragonines– són molt adequades per a aquest fong. Després de plantat, l'arbre hoste tarda entre cinc i deu anys a produir les tòfones.

La producció mundial de tòfona sols cobreix el 10% de la demanda actual. De les 4.500 hectàrees de conreu estatal –concentrades sobretot a Terol–, només 100 són a Catalunya. Per tant, encara hi ha molt camí a recórrer. Amb el projecte es vol divulgar aquest conreu entre pagesos, silvicultors i institucions locals i comarcals. Es muntaran tres parcel·les de demostració a Ulldemolins, Pradell de la Teixeta i Torre de Fontaubella. La tòfona es considera el conreu «més rendible en zones de mitja muntanya amb mecanització difícil». Aquest fong de gust subtil ja era apreciat per grecs i romans, que el consideraven una exquisidesa. Actualment, el quilo de tòfona negra es cotitza entre els 500 i els 1.000 euros. Així, pot aportar al Priorat diversificació econòmica, creació de sinergies amb altres productes de qualitat com ara el vi i un augment de les rendes en el món rural.

CINC ESPÈCIES

Les plantes aromàtiques i remeieres també són un recurs natural conegut i usat d'antic. Al parc natural dels Ports encara hi ha una recol·lecció popular, ja que cap empresa de la zona en comercialitza. El CFT ha posat en marxa un projecte per posar-les en valor comercial, sigui a través del conreu o de la recollida silvestre controlada. A Catalunya, sols la pirinenca genciana en té regulada la recol·lecció, mitjançant l'adjudicació de quotes en zones determinades. Als Ports s'hi estudiaran cinc espècies: farigola, espígol, romaní, espernallac i sàlvia espanyola.

Ester Moré (CTF) ha explicat: «Volem saber si n'hi ha en prou abundància per recol·lectar-les de forma sostenible, i si no, si és rendible conrear-les.» Si és així, se'n podrien fer productes, com ara plantar finques de romer per fer mel, amb varietats autòctones de la zona, per tal que tingués més atractiu comercial i fos més sostenible ecològicament. A Catalunya, el conreu de plantes aromàtiques és escàs, però per clima les comarques tarragonines en tenen un gran potencial. De fet, diversos pagesos de la Conca de Barberà s'han adreçat al CTF per informar-se de la seva viabilitat.

Els dos projectes són finançats, amb 67.000 euros, per la Diputació de Tarragona i l'obra social de «la Caixa».