Malgrat la victòria, Sánchez-Camacho no va poder convertir els seus 650 avals en el mateix número de vots. És a dir, molts dels que a l'últim van votar la candidatura de Nebrera havien avalat prèviament la seva rival. El vot és secret, mentre que l'aval és públic i notori. La curta i exigua victòria de la candidata oficial, i suposadament d'unitat, trenca radicalment amb la tradició del partit a Catalunya, on mai cap president havia resultat escollit amb un marge tan reduït de vots.

Els resultats van deixar un partit dividit a mitges i la crisi ha quedat sense tancar tot i els desitjos de Génova. Dels 825 vots vàlids, Sánchez-Camacho en va aconseguir 439 i Nebrera, 335. Si sumem els partidaris nebreristes, els vots en blanc –una cinquantena– i els que no van anar a votar –250–, el vot de càstig arribaria a 635 compromissaris sobre el total de 1.078. «Les urnes han parlat», va dir Jorge Fernández Díaz com a cloenda de la jornada popular.

L'ANÀLISI DE LA PRESIDENTA
La nova presidenta del partit va mostrar la seva alegria «per l'exemple de democràcia, participació i pluralitat» que va donar el PP tot i que va haver d'admetre l'exigua victòria sobre la seva rival. «Entenc el desconcert dels compromissaris», va comentar un cop va conèixer els ajustats resultats de la votació. En tot cas, la seva primera decisió va ser emplaçar Nebrera «a integrar-se als òrgans directius del partit», però li va enviar un avís: «S'ha de saber gestionar la derrota per entrar en els projectes unitaris.»

CRÍTIQUES A NEBRERA
Sánchez-Camacho va recriminar a la seva contrincant que no hauria de donar lliçons de «dignitat» als militants del partit ja que fa pocs mesos de la seva incorporació oficial. La nova presidenta va destacar dues queixes contra la díscola diputada del Parlament: d'una banda, li va voler deixar clar que el PP «no és un partit de perdedors, sinó de lluitadors»; i que «José María Aznar va ser el millor president de la història d'Espanya, i no un gerro xinès», amb referència a les crítiques que va fer Nebrera contra l'exlíder del PP.

Al contrari de la seva rival d'ahir, Sánchez-Camacho va dedicar part del seu discurs a elogiar els seus dos grans avaladors, Alberto Fernández Díaz i Daniel Sirera. Els va agrair que haguessin retirat la seva candidatura en favor seu en l'últim moment del procés congressual.

La senadora gironina era conscient que una part dels seus companys de partit la considerava una «candidatura imposada» per la direcció estatal. Ahir, a més, ja va haver de respondre als primers xiulets amb una crida a la «tolerància».

LA GENERALITAT, EN DUBTE
Sánchez-Camacho, segons marquen els estatuts aprovats ahir, hauria de ser també la candidata del PP a les eleccions al Parlament de Catalunya. Ella mateixa s'hi va autoproclamar. Tanmateix, un tràmit legal impedirà que la seva proclamació sigui automàtica.

El procés obliga ara la nova presidenta del partit a ser confirmada pel Comitè Electoral del PP primer a Catalunya i després a la seu central. Per tant, tot queda a disposició del que opini la direcció estatal a Madrid.

«ÉS TOT UNA FARSA»
Ben entrada la nit i com a mostra de l'enfrontament viscut, l'exsecretari general Rafael Luna va etzibar, pensant que el seu micròfon estava tancat, un contundent «és tot una farsa», mentre Sánchez-Camacho celebrava la victòria amb un antic nebrerista, el diputat Enric Millo.