No puc evitar començar aquest article manifestant la meva incredulitat en llegir els escrits de Jordi Romaguera sobre la meva ciutat, i més tenint en compte que després de viure tota la vida a l'Hospitalet i haver assistit a innumerables actes culturals no he coincidit mai amb ell. No el conec ni jo ni les persones del meu entorn, ni tampoc les del teixit associatiu de la ciutat amb les quals he contactat aquests dies. Catalunya, com l'Hospitalet, té una cultura rica i mestissa constituïda per tots i totes. Afortunadament, visions antigues i essencialistes de la cultura catalana han quedat, per a la majoria de nosaltres, superades.

Si bé en aquesta vida tot és opinable, la falta de rigor i de mesura en l'anàlisi històrica, especialment quan l'opinió queda impresa, és una irresponsabilitat. Com ho és posar en un mateix platet l'actuació arbitrària dels alcaldes franquistes amb la feina duta a terme pels ajuntaments democràtics. Com també ho és ressuscitar vells estereotips –ciutat dormitori i suburbi de Barcelona– a hores d'ara totalment superats.

Potser val la pena recordar que, durant la primera meitat del segle XX, l'Hospitalet va créixer al ritme marcat per l'especulació, sense planificació ni mesura, sense cap mena de servei ni infraestructures. Molts barris van sorgir del no-res a l'empara d'un règim propici. I va ser l'esforç de la gent de l'Hospitalet allò que va fer possible l'evolució cap a la ciutat que tenim. La lluita social i, posteriorment, la feina dels ajuntaments democràtics han estat les dues claus de la transformació. I això és una realitat que ningú pot qüestionar.

La ciutat que tenim avui i la seva realitat no tenen res a veure amb aquest passat. Amb el pas dels anys, l'Hospitalet ha anat configurant una identitat pròpia. Les enquestes ens indiquen que el 84% de la població es mostra satisfeta de viure-hi; i tres de cada quatre habitants de Catalunya opinen que l'Hospitalet ha millorat en els darrers cinc anys. És evident que en aquest percentatge no hi figura el senyor Romaguera.

Rica i diversa vida cultural L'Hospitalet ha tingut sempre una rica i diversa vida cultural. Com bé recorda el senyor Romaguera en el seu escrit, el paper desenvolupat en aquest àmbit per l'Ateneu de Cultura Popular o el Casino del Centre, entre d'altres, va ser cabdal a l'hora de mantenir la cultura catalana en uns temps francament difícils. Com també ha estat important la tasca d'integració i cohesió social que han desenvolupat altres entitats sorgides arran de l'arribada de nova població. La ciutat té més de 500 entitats, moltes de les quals són de caràcter cultural. L'Hospitalet d'avui no es pot entendre des d'una òptica sectària i reduccionista, és el producte d'una realitat diversa i plural, que aplega tots i cadascun dels barris de la ciutat i de la qual ens sentim molt orgullosos.

Aquest Ajuntament ha fet dels serveis a la ciutadania l'eix prioritari de govern. I per això vetllem perquè la cultura arribi a tothom en les seves diferents disciplines, amb programacions i propostes de qualitat. Així, en el camp de les arts visuals tenim un equipament de primer ordre com el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, que forma part de la xarxa de centres d'art metropolitans; mentre que en el camp de les arts escèniques i de la música, disposem d'escenaris de primer nivell com el Teatre Joventut o l'Auditori Barradas, que presenten programacions estables i de qualitat.

El Centre Cultural Metropolità Tecla Sala és actualment un espai de referència per a artistes, espectadors i entitats culturals d'arreu. Des de la seva remodelació, l'any 1996, aquest equipament s'ha convertit en un dels principals punts de referència de l'activitat artística de l'entorn metropolità. Les seves sales d'exposició han estat seu de mostres d'artistes contemporanis com ara Xavier Corberó, Guinovart, Hernández Pijoan, Ràfols-Casamada, Joaquim Chancho, Rafael Barradas, Antoni Tàpies i Eduardo Chillida, entre d'altres, però també d'exposicions de creadors emergents o poc coneguts al nostre país però d'excel·lent qualitat, com els fotògrafs Chema Madoz, Andrés Serrano i Gilbert Garcin, o l'escultor José Ramon Anda, només per citar alguns exemples. En l'últim any, el CCM Tecla Sala també s'ha convertit en la seu permanent de la Fundació Arranz-Bravo, que actua com a plataforma de difusió de la producció de joves creadors, a més d'acollir la col·lecció d'obres que l'artista ha donat a l'Hospitalet.

Pel que fa al fons d'art de l'Hospitalet, el Museu d'Història de la ciutat té una important col·lecció fruit d'importants donacions d'artistes, entitats i ciutadans particulars, com l'Associació d'Amics de la Música o els germans Jaume i Pere Reventós. A més, aquest Ajuntament també ha anat adquirint obres d'artistes contemporanis. El contingut d'aquest fons d'art s'ha donat a conèixer a la ciutadania en quatre exposicions que han tingut com a escenari el mateix Museu d'Història. La veritat és que no entenc per què el senyor Romaguera diu que aquestes peces no s'han vist mai. Potser és que ell es trobava de viatge a l'estranger quan se celebraven aquestes exposicions.

La ciutat també té una de les millors xarxes de biblioteques públiques de Catalunya, amb 800.000 usuaris anuals i 77.000 carnets.

Fer de la diferència, riquesa Com indicava anteriorment, l'Hospitalet ha fet de la diferència una riquesa, quelcom positiu, que ens ha fet créixer i ha enriquit la col·lectivitat. Una diversitat que genera una demanda plural en els àmbits de la cultura. A tall d'exemple, en els darrers sis mesos, han passat pels escenaris del Teatre Joventut i del Centre Cultural Barradas artistes com Albert Pla o Ismael Serrano, Jaume Sisa o Gabino Diego, Comediants o la Compañía Blanca Marsillach, Miquel Gil o Javier Krahe, Joan Tena o Dani Nel·lo, Javier Muguruza o Abdeljalil Kodssi, entre molts altres. Com es pot comprovar, espectacles de gran nivell presentats en les llengües catalana, castellana i, fins i tot, èuscar i àrab. També hem celebrat com tots els anys la Mostra de Teatre Aficionat, el certamen de teatre aficionat més important de Catalunya, amb les diferents companyies amateurs de la ciutat, i la Setmana de Cant Coral, que preparen les entitats corals de la ciutat i a la qual es conviden els principals cors del país. Organitzem, a més, en col·laboració amb la Generalitat, la Casa de la Música Popular a l'Hospitalet –només n'hi ha tres en tot Catalunya–, un projecte que vol impulsar la creació, la formació, la promoció i la difusió en l'àmbit de la música moderna a la ciutat. I participem, encara, en el Festival Internacional de Música, el Festival de Jazz i el Festival de Flamenc.

La nostra ciutat, a més, té un pla de cultura que fixa els eixos principals que han de marcar el desenvolupament de les polítiques culturals al municipi. Des d'aquest Ajuntament, hem impulsat la creació de l'Escola de Música-Centre de les Arts de l'Hospitalet, un equipament que està formant molts infants i joves de la ciutat i els proporciona una important cultura musical.

En el camp de les arts figuratives, també col·laborem estretament amb entitats com TPK, que treballen per la formació artística dels més joves. A més, acabem de signar un conveni amb la Universitat de Barcelona amb l'objectiu de promoure els joves creadors i donar-los suport.

Un model equilibrat de ciutat Tampoc puc estar d'acord amb el senyor Romaguera a l'hora de valorar la transformació urbana que està experimentant la ciutat i que s'ha visualitzat especialment en els darrers anys, amb projectes com el semicobriment de la Gran Via i la construcció de la plaça d'Europa, la creació del districte econòmic Gran Via-l'Hospitalet, el soterrament de les vies del tren o la construcció de la línia 9 del metro. L'Hospitalet ha decidit per primera vegada per si mateixa el seu futur i ha optat per consolidar-se com a centre neuràlgic, motor empresarial, comercial i de serveis de primer ordre, sense perdre de vista el seu context metropolità i, no menys important, sense perdre de vista la seva essència, la seva personalitat.

L'Hospitalet és una gran ciutat però ubicada –i aquesta és una de les poques veritats que hem llegit en els articles del senyor Romaguera– dins d'un terme municipal molt petit, de només dotze quilòmetres de superfície. Per això, l'Ajuntament està tirant endavant a tots i cadascun dels barris actuacions de proximitat, que els dotin d'infraestructures i equipaments al servei de les persones que hi viuen, per consolidar un entorn urbà de qualitat que ens identifiqui, que ens proporcioni qualitat de vida.

L'Hospitalet d'avui no té res a veure amb la petita població de fa 100 anys, que el senyor Romaguera sembla enyorar. En aquest moment, avancem cap a un model de ciutat més equilibrat, amb més cohesió social, que aposta per un desenvolupament sostenible i respectuós; cap a una ciutat on el benestar i la igualtat d'oportunitats siguin patrimoni de tots i totes, on les necessitats de la ciutadania pel que fa a l'educació i la cultura però també les prestacions socials, l'accés a l'habitatge i la pràctica esportiva, etc. fonamentin les polítiques municipals.

Aquest és el nostre full de ruta. Aquest és el nostre repte de futur.