Aquests inadaptats a Catalunya que formen part d'una cosa que es diu Convivencia Cívica Catalana –tan inadaptats com els Ciudadanos – acaben d'apuntar-se una victòria. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els ha donat mitja raó i a partir del curs que ve les escoles de primària hauran d'impartir més hores de castellà que dies té l'any. El govern català, que s'ho rumiava, que ho dilatava, que pintava línies roges, que redactava una llei pròpia d'educació, i que en tot cas governava, com és la seva obligació, haurà de tenir l'ull posat a la sentència, què si no. Estem en un estat de dret. La justícia és sagrada, només que instigada pels inadaptats que no estimen la justícia ni el castellà, mirin què els dic, sinó que simplement volen fer la guitza al català i als catalans. I si no els volen fer la guitza, que ho demostrin amb algun senyal d'afecte de tant en tant. No en produeixen cap ni per remei.

Mentrestant, a Espanya i aquí, segueix la recollida de signatures «en favor de la lengua común», nou eufemisme en època d'eufemismes, per no dir en contra del català.

I el govern i nosaltres, què? El govern i nosaltres fent l'habitual cara de compungits en aquests casos i dient el que diem sempre: «No, dispensin, estan molt equivocats perquè la llengua que està en perill i necessita protecció i és minoritària en certs carrers i al bar i al cine és el català, i els catalans no perseguim ningú per parlar en castellà sinó al contrari que li donem totes les facilitats i li dediquem 365 hores i les hores que siguin, vostès demanin.»

Jo he arribat a pensar que el que de debò volen els de Convivencia Cívica, i els amos d'El Mundo i en Boadella i els seus amics és exactament això: que ens humiliem, que demanem perdó i que els regalem les orelles amb el regal que més valoren: el castellà a Catalunya té una salut esplèndida i en canvi el català és un moribund.

Potser que canviem de tàctica, si aquesta, com és evident, no ens funciona. Doncs sí, senyor, què passa, a Catalunya no donem ni tres ni dos ni una classe en castellà sinó que no en donem cap; i són empresonats els amos dels bars que no retolen en català i despatxats els cambrers que diuen «caballero»; i les pel·lícules són totes en català; i els senyors de la Convivencia i dels Ciutadans tenen tres dies per deixar la Universitat i el Parlament, el compte comença ara.

I un cop dit això, que ens denunciïn. I un cop denunciats, que la justícia investigui. I un cop investigats, que resplendeixi la veritat, tota la veritat i només la veritat i que els de Convivencia Cívica i tutti quanti paguin les costes del judici després d'haver quedat baldats davant les proves en contra de les seves tesis que s'hauran de menjar amb patates. Hi ha gent, sobretot si és gent que va amb el dret de conquesta per bandera, que només reacciona i plega veles davant un cop de geni. Davant els submisos, els nets de cor, els pacífics, mai. El govern ha dit que mantindrà la seva línia. Ara l'escoltem.