Les urbanitzacions mal nascudes i esguerrades, que són la majoria de les que hi ha al nostre territori, no tenen altre futur justificable que la desaparició i el retorn del lloc al seu estat natural anterior.

És absurd, caríssim i innecessari asfaltar aquests monstres antiurbans i incívics, posar-hi clavagueres, enllumenat, transport públic, zones verdes inútils i centres socials o escoles buides. Reclamar aquests avantatges urbans resulta grotesc per als qui han renegat de la ciutat, penosament enganyats i estafats amb la promesa d'una natura idíl·lica, ara incomodíssima.

Crec que molts pagaríem impostos de gust per ajudar els qui vulguin viure en un pis o una caseta dins la vila. Mai perquè segueixin empastifant el paisatge català amb aquests impresentables no-llocs sense nom, que són boscos o camps venuts a parcel·les, en una malversació de sòl que és una vergonya col·lectiva.

Potser encara es podria trobar algun responsable dels desgavells, inclosos ajuntaments tolerants, i fer-los pagar els danys. Després, recompondre els pobles i les viles amb nous habitatges integrats. No urbanitzar cap més trama horripilant de falsos carrers, no permetre transmissions, ni obres noves, només de manteniment per no fer mal a ningú, fomentar els enderrocs i deixar que a poc a poc la natura recuperi el seu lloc, robat per l'especulació o la ignorància.