El portaveu de la CANC, Juli Loras, va demanar per als responsables de la fuita radioactiva de la tardor del 2007 «l'aplicació dels articles 341 i 342 del Codi Penal», que preveuen penes de fins a vint anys de presó. També va exigir la destitució de tots els membres del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) «perquè sigui realment un consell de seguretat i no un consell pro nuclear» i la «retirada immediata» del projecte de construcció d'un magatzem temporal individual de combustible irradiat a Ascó. A través d'un megàfon un altre activista, Joan Olivella, va afirmar que «les nuclears tenen els dies comptats» i es va referir a les possibilitats de les energies renovables. La CANC constata que «les centrals nuclears són absolutament prescindibles» amb el fet que la recent aturada simultània d'Ascó I i de Vandellòs II no ha causat problemes en el subministrament elèctric «ni a Catalunya ni a l'Estat espanyol».

ONZE REACTORS MÉS
El Foro Nuclear, que agrupa el sector de la indústria atòmica, planteja, en canvi, els seus objectius a mitjà i llarg termini amb l'informe Resultats i perspectives nuclears i amb l'Anàlisi econòmica d'un projecte d'ampliació de la producció elèctrica nuclear a Espanya. Foro Nuclear recorda que les centrals produeixen un 18% de l'electricitat que es consumeix a l'Estat i que estalvien l'emissió a l'atmosfera de milions de tones de CO2. Destaca aquest punt com a avantatge respecte a altres fonts de generació elèctrica i també assenyala que l'ús de l'urani fa que sigui menor la dependència energètica del petroli i del gas, més sensibles a les fluctuacions econòmiques i als factors geopolítics.

Santos M. Ruesga, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Madrid, en una anàlisi planteja la construcció progressiva d'onze reactors nuclears amb l'objectiu d'assolir, l'any 2030, un 33% de la quota de generació d'electricitat. En l'estudi es calcula una inversió de 3.000 milions d'euros per cada reactor de 1.000 megawatts, amb un component estatal del programa de construcció d'un 59%. Segons explica l'autor, una part de la inversió (entre 3.500 i 21.000 milions d'euros) es recuperaria amb l'estalvi que s'aconseguiria retallant les emissions de CO2. Les centrals nuclears substituirien les de carbó, fuel i gas, i no afectarien els plans d'expansió de les renovables. El treball no precisa la situació dels nous reactors, però segons l'autor el més lògic és construir-los en els emplaçaments on ja hi ha centrals. Santos M. Ruesga conclou que el pla d'expansió nuclear crearia 145.000 llocs de treball i que la seva aportació al PIB superaria els 9.000 milions d'euros.

EL PREU DE L'URANI
La CANC també s'ha fet ressò de les perspectives de les indústries d'extracció minera més importants del món, com ara Goldman Sachs i Rio Tinto, segons les quals el preu de l'urani podria pujar més d'un 50%, dels 57 dòlars per lliura que es paguen actualment als 90 dòlars.Segons la CANC, «el pitjor any per a la indústria de l'urani està a punt d'arribar a la fi gràcies al desenvolupament de sengles programes nuclears a la Xina i l'Índia que recorden els iniciats en la dècada dels setanta, quan va tenir lloc la crisi del petroli».

COMPETÈNCIES NUCLEARS
D'altra banda, el Senat va instar dimarts el govern de l'Estat a transferir a la Generalitat les competències en matèria de seguretat nuclear. A més, la cambra alta va demanar a l'executiu més transparència informativa enfront d'accidents nuclears.

Els diferents grups van aprovar la moció de Josep Maldonado (CiU) en què també s'exigeix a l'executiu que impulsi les mesures normatives necessàries per millorar i garantir la informació al govern de la Generalitat, al Parlament i als ajuntaments afectats, així com als consells comarcals.

La moció també assenyala la necessitat de crear una estructura directiva coordinada per al pla d'emergència nuclear de Tarragona (Penta) i per al pla d'emergència exterior del sector químic de Tarragona (Plaseqta).