dimarts, 24 de juny de 2008
> Arxavin, salva'ns
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
De què es pot parlar, aquests dies, que no sigui de futbol? Ha arribat la calor, la indolència de l'estiu, les tardes de marinada i els vespres de futbol europeu. Futbol d'aquest que anomenen de seleccions nacionals. Futbol que excita el nacionalisme més exacerbat i el mal gust més radical. I escrivim aquests dos adjectius, exacerbat i radical, amb tota la intenció perquè són dues llufes que aquells que presumeixen de ser no-nacionalistes pengen sovint a l'esquena dels qui acusen de nacionalisme. Aquests dies podem veure, gràcies al futbol, fins a quin punt els qui s'anomenen no-nacionalistes es rebolquen com porcs en el fang del nacionalisme. També podem veure la increïble quantitat de mal gust que s'acumula a les graderies dels estadis. Aquells éssers que duen la bandera pintada a la cara, que van mig conills, cofats amb perruques i barrets de pallasso, que criden com bojos i que després s'esbatussen. Encara que sembli mentida, tots tenen dret a vot. És per reflexionar-hi. En contrast amb el fanatisme patriòtic dels no-nacionalistes i amb la misèria estètica que s'apilona a les graderies, s'ha de dir que, en aquesta Eurocopa del 2008, a la gespa d'aquests polits estadis centreeuropeus, s'estan veient partits extraordinaris, com ara els que van marcar l'ascens i la caiguda d'Holanda, la seva victòria contra Itàlia i la derrota contra Rússia. Per cert, ja ens agradaria sentir què dirien els mitjans espanyols si un equip dirigit per un entrenador espanyol eliminés Espanya, com li ha passat a Holanda, expulsada del campionat per Rússia, que entrena l'holandès Hiddink. Ens agradaria viure el temps que faci falta per veure-ho. Ara, la nostra esperança es diu Arxavin, el 10 de Rússia, un tipus curiós, amb més aire de Forrest Gump que de futbolista, capaç, però, de fer coses imprevisibles i meravelloses en un partit de futbol. Esperem que dijous Arxavin, Pavliutxenko i els seus companys tinguin un bon dia. Per poder gaudir d'un bon partit, és clar, però també per poder descansar finalment d'aquest embafador nacionalisme dels no-nacionalistes.
|
)
