El pla va ser aprovat a l'octubre del 2005 i preveu l'any 2015 a Catalunya una potència eòlica instal·lada de 3.500 megawatts, més que la que té ara Castella-la Manxa, que amb 3.131 megawatts és la comunitat que lidera el rànquing estatal, amb una potència eòlica instal·lada equivalent a la de tres centrals nuclears (o a uns 1.200 aerogeneradors d'entre 2,5 i 3 megawatts cadascun).

En els anys vinents Eoliccat preveu «una important expansió del sector de l'energia eòlica i per això és molt important la cohesió entre tots els actors que hi tenen part». I la societat rural on el capital urbà vol instal·lar les centrals eòliques exerceix un paper fonamental en el desplegament d'aquest sector industrial.

De fet, les queixes dels actors afectats són un dels motius pels quals Catalunya ha passat en 25 anys de liderar el sector eòlic en l'àmbit estatal a ser al novè lloc de la llista, amb només un 2,2% (347,4 megawatts) dels 15.145,1 megawatts instal·lats a tot l'Estat, que és el segon del món pel que fa a potència eòlica instal·lada. Fins i tot la Rioja (446,6 megawatts instal·lats) i Navarra (937,4) superen Catalunya, tot i tenir una superfície molt inferior.

El problema per als uns i el mal menor per als altres és que les centrals s'han d'instal·lar on fa vent i que la Costa Brava, una part de la Catalunya Central i les comarques meridionals són les perjudicades per als primers i les afortunades per als segons. El nord-est (Alt i Baix Empordà), el litoral sud (des del Tarragonès fins al delta de l'Ebre), el prelitoral sud (Ribera, Terra Alta, Priorat, Baix Ebre i Montsià) i el sud-oest de la Depressió Central (Segrià, Garrigues, Urgell, Segarra, Conca de Barberà i Anoia) són les zones amb més potencial eòlic, segons el mapa de recursos eòlics que va elaborar el 2004 el Servei Meteorològic de Catalunya per iniciativa conjunta del Departament de Medi Ambient i de l'Institut Català de l'Energia. «Les comarques de Tarragona han de saber llegir l'oportunitat que suposa el fet de disposar d'un recurs natural abundant com és el vent, un bé que no cal importar i a partir del qual s'obté una energia neta i respectuosa amb el medi ambient», afirmava el president d'Eoliccat, Ramon Carbonell, en la inauguració a Reus de l'exposició que commemora els 25 anys de la connexió a la xarxa elèctrica del primer aerogenerador a Catalunya (el de Vilopriu, inaugurat el 10 de març del 1984 amb una potència de 15 quilowatts). L'exposició mostra en una primera part aspectes tan bàsics com el fet que un aerogenerador és com un ventilador però funciona a l'inrevés: «Si en lloc d'agafar el vent per fer electricitat, connectéssim el molí al corrent, faria aire», explica Carbonell. També es refereix al canvi climàtic (cada quilowatt eòlic evita l'emissió d'un quilo de CO2 produït amb carbó) i exposa altres arguments mediambientals, com ara que «l'energia eòlica és inesgotable, neta i segura», i que «quant als efectes sobre l'avifauna, la mortalitat provocada per l'impacte amb edificis de façana de vidre i pel conjunt de les activitats humanes és diversos ordres de magnitud superior als que provoquen els aerogeneradors».

Eoliccat destaca, a més, com a beneficis socioeconòmics que «les previsions a curt termini indiquen que a través de l'energia eòlica es crearan uns tres mil llocs de treball per a la construcció dels parcs, 350 dels quals quedaran fixos per al manteniment», i afirma que «es calcula una inversió de 3.700 milions d'euros dispersa en el territori de Catalunya i una transferència de renda al territori de més de setze milions d'euros» l'any.

Pel que fa a la compatibilitat de les centrals amb activitats com ara el pasturatge, la silvicultura, l'agricultura, el turisme rural, l'oci i la cinegètica, constata que «els aerogeneradors ocupen l'1% de la superfície del parc eòlic». La reversibilitat de les centrals (tenen una vida útil d'uns vint-i-cinc anys), l'«insignificant» impacte acústic dels molins i el fet que l'impacte visual que causen sigui «molt difícil d'avaluar pel seu caràcter subjectiu i variable» són altres avantatges de l'energia eòlica, segons l'agrupació empresarial que la promou. Vol convèncer així els contraris a la massificació eòlica, no a l'eòlica com a tal. És aquí la clau de volta, el matís és important per debatre la qüestió amb les plataformes ciutadanes i socioeconòmiques i els grups ecologistes que els donen suport. Aquests col·lectius rebutgen el model d'implantació de les centrals, el del mercat energètic i el del sistema econòmic.