Un ple sense antecedents aquest mandat, però amb molts interrogants, és el que es va viure dijous al vespre a Torredembarra. Un equip de govern format exclusivament per quatre regidors del PSC presidia una cambra plena de recels i retrets, que tot i l'ambient tibat va intentar mantenir les formes. Silencis asfixiants i mirades perdudes en alguns membres acabats de sortir de l'executiu van marcar un ple amb molts punts a aprovar i poc consens polític.

L'alcalde donava per iniciat a les vuit del vespre el que podria ser el seu últim ple com a màxim representant del consistori. Deu minuts més tard d'haver començat, entrava la socialista Laura Pradeda, que en la seva primera intervenció, i en les posteriors, no va perdre l'oportunitat de recordar a tothom que havia estat cessada dels càrrecs institucionals pel seu propi partit. Ara sí, ara no, Pradeda votava «pensant en el bé del municipi», i així anava aprovant, revocant o abstenint-se dels punts del ple sense tenir en compte què feia el partit que la tutela.

Ara bé, el que es podia palpar és que el problema del govern no estava justament en el si del seu partit, sinó més aviat en aquells que en poc temps han abandonat el vaixell. A Torredembarra no li espera una navegació fàcil a partir d'ara, de fet podríem dir que ara mateix es troba a la deriva i amb un alt risc d'enfonsar-se. Una de les visualitzacions de la crisi va ser la festa de vots en alguns punts, on en dues ocasions es va arribar a un empat tècnic que va acabar amb l'aprovació amb el vot de qualitat de l'alcalde, o també amb la supressió de dos punts de l'ordre del dia perquè l'oposició en ple ho va aprovar. Dos punts que, justament, eren dels més importants, ja que tractaven d'una modificació puntual del pla general de la Torre a l'entorn del castell i Portal de Padrines, en què si no s'arriba a un consens abans del 27 de juny s'aixecaran les suspensions de llicències d'obres.

Tot plegat un garbuix de cares llargues i d'impertinències polítiques que només van posar de manifest que el PSC està sol a les cadires del govern, però que l'oposició continua perduda en un desert sense oasis, on un possible consens entre diferents forces és gairebé impossible, sobretot tenint en compte que cap grup de l'oposició va ser capaç dijous de liderar un nou camí conjunt per sortir del pou. El ple de Torredembarra és efectivament un ple de divergències, en alguns casos insalvables, que fan difícil una redirecció de la gestió de l'Ajuntament.

En només una hora, la Torre va donar per acabada una de les sessions més tristes de la història recent del municipi, on el batlle Manuel Jiménez posava punt final advertint: «La crisi no l'ha propiciat només el PSC, tots tenim responsabilitats. De moment, l'alcalde sóc jo i no m'estic aferrant a la cadira, però quan aconseguiu fer una majoria ja em vindreu a veure». I així, el consistori de minories absolutes tancava, o no, un cicle.